Toni Bru i el valencianisme a Elx

Per al valencianisme cultural d’Elx fou especialment significativa, per la perdurabilitat que el món cultural atorga a la lletra escrita, la política de publicacions portada a terme des de l’alcaldia durant els dos mandats de Manuel Rodríguez, qui ja havia mostrat el seu interés per la paraula impresa en valencià, promovent publicacions i subvencionant iniciatives literàries, quan fou regidor de Cultura i de Turisme, diputat provincial i director de la UNED (cfr. el meu «Política i ciutat en l’obra de Manuel Rodríguez Macià», 2013). Aquella promoció s’incrementà quan fou elegit alcalde fins el punt que mai abans ni després l’Ajuntament d’Elx ha publicat tants títols i de tanta qualitat (ni en valencià ni en castellà) com durant aquells vuit anys; tampoc mai abans havien arribat les publicacions municipals a tanta gent de dins i de fora d’Elx. Mitjançant un conveni de col·laboració amb la Universitat d’Alacant se n’encarregà de la direcció, gestió i promoció el professor Biel Sansano; com arquitecte municipal vinculat a l’alcaldia, jo me n’encarregava dels aspectes visuals de les maquetacions; i la impressió (sempre acuradíssima) la feia, entre d’altres, Pascual Segarra Sanchez (1962), que havia heretat la impremta familiar de son pare, del mateix nom, Pascual Segarra Sánchez (1922-2012) (cfr. B. Sansano, «Tres generacions de la impremta a Elx», INFORMACIÓN, 27-09-2012).

Fuente