Avui és sant Llorenç (10)
Avui és el dos-cents vint-i-dosè dia de l’any del calendari gregorià. Queden 143 dies per finalitzar l’any. Sant Llorenç fou el primer dels set diaques de l´Església de Roma. La persecució de Valerià anava adreçada contra els membres de la jerarquia eclesiàstica: bisbes, preveres i diaques. Aquest caràcter de la persecució l´assenyalava com a perseguit, ja que era el principal dels set diaques encarregats de socórrer els pobres i d´administrar les temporalitats eclesiàstiques; se l’anomenava ‘diaca del Papa’, i hauria estat el successor del Pontífex que l’havia promogut a aquesta categoria eminent. Va morir el 10 d´agost de l´any 258. Diu la tradició que mentre es cremava a les graelles, anava donant instruccions als seus botxins perquè el girassin cap a un costat o altre per tal de quedar ben rostit per tot. Per aquest motiu era tengut com a advocat del foc i l’adoptaren per patró tots aquells oficis que utilitzaven el foc com a element principal: terrissers, vidriers, fonedors, forners, torners, cuiners. És el patró dels bibliotecaris. Diuen que sol fer qualque ruixat estiuenc al voltant de sant Llorenç; d’aquí el refrany del Costumari.
Santa Clara (11)
Cada 11 d’agost, l’Església Catòlica celebra santa Clara d’Assís, fundadora juntament amb sant Francesc d’Assís, de l’Orde de les Germanes Pobres, conegudes pòstumament com a «clarisses» en honor a ella. Santa Clara d’Assís és considerada patrona de la televisió i les telecomunicacions. L’Orde de les Germanes Pobres és un institut pertanyent a la Segona Orde dels «germans menors» o franciscans. Les clarisses constitueixen així la branca femenina dels franciscans. El setembre del 2010, el papa Benet XVI, va comentar que la vida de santa Clara era un exemple de com són d’importants les dones a la vida eclesial. Per al llavors cap de l’Església, Clara havia demostrat amb escreix «quant deu tota l’Església a les dones valentes i riques de fe com ella, capaces de donar un impuls decisiu a la renovació de l’Església».
L’Assumpció de Maria (15)
O Assumpció de la Mare de Déu, Mare de Déu morta, Mare de Déu del llit o Mare de Déu d’Agost. Es commemora que el cos i l’ànima de la Mare de Déu varen ser duits al cel després d’acabar els seus dies a la terra. Aquesta circumstància va ser definida com a dogma (veritat de la qual ningú no pot dubtar) pel papa Pius XII, l’1 de novembre de 1950. Sobre la mort de Maria no hi ha dades concloents, ni bíbliques, ni històriques, ni del lloc, ni de la manera. Sembla, però, que aquesta festa és la cristianització d’una festa ancestral encaminada a celebrar el goig de les collites entre les messes i les veremes, les dues collites mediterrànies més importants. És evident l’existència d’una relació entre les idees de descans de la terra i la gent i de descans de la Mare de Déu, que implica la mort. Mort i resurrecció per tornar a començar, aviat, un altre cicle agrícola. És festa a Sineu, Sencelles, Puigpunyent, Campos, Esporles, Caimari, Biniaraix, Sant Jordi, Can Picafort, Son Macià i Valldemossa, on se celebra la «processó de ses crestes», el nom de la qual es deu a les diademes que, restes de la indumentària escènica medieval, duen els dotze apòstols que carreguen la imatge jacent de la Mare de Déu i la duen al llit voltat d’àngels barrocs i alfabegueres.
Sant Roc (16)
És festa a Alaró, Porreres, Portopetro, Puigpunyent i Galilea, i a s’Alqueria Blanca. Va néixer a Montpeller devers el 1295, que aleshores formava part del Regne de Mallorca. Fou un pelegrí que va recórrer Itàlia i es va dedicar a curar tots els infectats de la pesta i va morir en olor a santedat el 1327. Com que era freqüent la pesta, es va popularitzar ben aviat. Anava acompanyat d’un ca –per això, encara avui, és creença que si un ca llepa una ferida, es cura-, conegut com «el ca de sant Roc», el qual, segons la tradició, va curar el sant tot llepant-li les nafres que tenia per tot el cos. És per això que, tal dia com avui, era permès que els cans entrassin dins les esglésies. Surten els cossiers a Alaró, recuperats l’any 1982 gràcies a la feina del mestre Francesc Vallcaneras.
Ha entrat la lluna plena
Durant aquest mes d’agost s’aixeca la veda dels conills. Tot i que no agraden les pluges d’agost, una saó entre la Mare de Déu Morta i la Mare de Déu dels missatges (8 de setembre) va bé per al bestiar, per fer guaret i sembrar farratge, així com per a les vinyes, sobretot si després de la saó el temps s’estira i fa bon sol. Per aquestes dates es feia la festa de les mesurades, amb motiu de la mesura del blat i la partició d’aquest entre el propietari i l’amitger; era el moment de reunir una bona dot per casar els fills. Es poden sembrar mongetes, raves, remolatxa, cols, pastanagues; si se sembren els pèsols per la Mare de Déu d’Agost els gorrions no els piquen. Diuen que els dies d’agost que fa boira, els mateixos dies d’abril de l’any que ve sol ploure; i si plou per l’agost hi sol haver esclata-sangs dins l’octubre.
Sabíeu que…?
– Avui són les festes d’estiu de les Casetes des Capellans, Magaluf i Palmanova, sa Calobra i cala Tuent, Son Macià, Verge de Lluc (Palma); i les festes patronals de Sant Llorenç i Selva. – Vam comentar el nom de les campanes de la Catedral de Mallorca. Avui parlarem del seu pes: n’Eloi pesa un poc més de 4 tones i mitja, però la de la Catedral de Colònia pesa 27 tones; la de Montmartre 18 tones; la de la Catedral de Viena 17 tones; la de la Catedral de Pamplona 12 tones; la de Sant Pere del Vaticà 9 tones…
Suscríbete para seguir leyendo
 Avui és el dos-cents vint-i-dosè dia de l’any del calendari gregorià. Queden 143 dies per finalitzar l’any. Sant Llorenç fou el primer dels set diaques de l´Església de Roma. La persecució de Valerià anava adreçada contra els membres de la jerarquia eclesiàstica: bisbes, preveres i diaques. Aquest caràcter de la persecució l´assenyalava com a){kind=link}