Resulta ser una dita popular de la ciutat de Castelló això de que a l’estiu tot lo món viu. Però ara en temps de canvi climàtic la qüestió de viure a l’estiu s’ha convertit en una odissea. I finalment, d’una manera o una altra tota la gent acabem per trobar una forma de passar les temperatures tan infernals que patim. Hi ha qui té un ventilador, uns altres ho tanquen tot i baixen fins i tot persianes de dia i les obren per la nit amb la fresca, moltes cases i vivendes cada volta més opten per l’aire condicionat. És comprensible, i encara que instal·lar-lo és una bona despesa, al final qui pot ho fa. I a mirar de passar un estiu més fresquet.
Però això és tot…? Realment amb l’aire condicionat el consum d’electricitat és major i la fresca que tenim dins suposa un augment de calor tirat cap a fora, al carrer: pur intercanvi d’energies. Amb la qual cosa alguns llocs de moltes ciutats esdevenen una mena de forn per a la gent vianant.
És evident que als territoris rics, com és el País Valencià, com és Espanya, com Europa, la ciutadania es pot permetre el canvi tecnològic i econòmic que un aire condicionat suposa. Fins i tot els països del centre europeu s’han d’adaptar a la nova climatologia. Som rics i ho podem fer. En cap moment ningú no es planteja si aquest consum ens el podem permetre, no com individu o família, sinó com a societat. Pensem en el que això suposa i, al mateix temps en tota aquella gent que no pot tindre unes tals condicions. I no parle de les masses asiàtiques, americanes o africanes. No; parle dels de casa. Que habiten en ciutats insuportables. Alguna cosa em fa pensar que la resposta, més enllà de la immediata i urgent que és el que fem, hi deuria haver una política ferma i clara en el sentit de millorar les condicions caloroses de la majoria, de les ciutats que bullen. Fer encara més nombrosos refugis climàtics, zones verdes i molts més arbres, un enllumenant intel·ligent més baix, la refrigeració urbana amb aspersors.
En definitiva buscar solucions socials i col·lectives modificant espais si cal. Amb el futur i la realitat ja evident caldrà exprimir-se el cervell per a que no acabe socarrat.
Sociòleg i traductor
Suscríbete para seguir leyendo
