Avui, festa de l’Àngel
Avui se celebra la festivitat del Sant Àngel Custodi de Palma, celebració que data de l’any 1407 i fou de gran solemnitat als segles XV i XVI. La festa primer se celebrava el primer dilluns després de la Dominica in albis de la litúrgia catòlica, dia «de la Caritat» (d’on ve el nom de pancaritat). L’any 1627 l’Església passà la festa al segon diumenge de Pasqua i el 1672 a dia 2 d’octubre, però popularment s’ha mantingut el primer diumenge després de Pasqua. L’any 1652, sant Sebastià substituí l’Àngel com a patró de la Ciutat. Aquesta celebració fou interrompuda, i recuperada per la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, l’any 1982 a l’espai del castell de Bellver.
Ha entrat la Lluna vella (10)
Aquest abril ha començat molt plujós, temps variable («l’abril, abrileja»), amb fred i calor. Les persones majors recorden que això era normal, el que passa és que els temps «ha canviat com les persones», diuen. El camp és verd, i l’herba surt per tot arreu, per això convé preparar el terreny de l’hort, llaurar-lo i llevar tot l’herbei. Les ovelles tenen molt de menjar i el brossat és exquisit; els mens van molt baixos de preu. Per sant Marc solien trasplantar tomatigueres i sembrar melons. Els indiots d’abril són de bon temps; si en posau ara són els millors per tenir per Nadal. També és l’hora d’armar els porcs matancers, per engreixar. Les saons d’abril són bones per a les abelles que eixamenen en gran activitat l’elaboració de la millor mel.
Sant Elm (15)
Hi ha molta confusió al voltant d’aquest sant; sembla, però, que no va existir. Els mariners gallecs i cantàbrics veneraven sota aquest nom un frare dominic que es deia Pedro González i que havia fet alguns miracles relacionats amb la mar. Els mariners mediterranis, en canvi, amb el nom de sant Elm veneraven sant Erasme, bisbe, el qual va passar des del nord d’Àfrica a les coses italianes caminant sobre l’aigua. La iconografia popular ha representat sant Elm amb roba de bisbe, bàcul i un vaixell a la mà.
El foc de sant Elm
La gent de mar creu que quan hi ha una gran tempesta, sant Elm, des del cel, s’encarrega de dirigir la nau i envia un llumeneret, el qual es posa a les parts més altes del vaixell per avisar que vetla per ells. Els meteoròlegs expliquen el foc de sant Elm –o sant Telm- per mor de la gran quantitat d’electricitat que hi ha a l’atmosfera durant una tempesta. També pot aparèixer al capcurucull d’una muntanya, a la copa d’un arbre o al voltant del cap del bestiar o persones.
Relació dels escriptors amb els animals
Si vos fa ganes, vet aquí unes quantes obres cèlebres i «bestials» de la nostra literatura en què els animals tenen un gran protagonisme: El llibre de les bèsties de Ramon Llull (1289); La disputa de l’ase, d’Anselm Turmeda (1417); Què diuen los ocells?, de mossèn Cinto Verdaguer (1907); Dick, de Brudenci Bertrana (1911); Els ocells amics, de Josep M. de Sagarra (1922); Bestiari, de Pere Quart (1937); Bestiari, de Josep Carner (1964) i Els animals segons el poble, d’Esteve Busquets i Molas (1987). I el gran Ramon Llull fa dir al bou, sabent de què parlava: «La més mala bèstia i la més falsa / que hi ha en aquest món és l’home».
La percepció dels cinc sentits
Sabem que molts d’insectes no veuen la llum com nosaltres. Els ulls humans són sensibles a la llum visible, però no captam ni els infrarojos ni els ultraviolats. Aquestes freqüències, associades a la temperatura i l’energia, poden oferir una mena de «visió tèrmica» a qui les capta. Un insecte que en sigui sensible pot literalment veure si l’aire és més fred o més càlid, o potser percebre fenòmens elèctrics com la càrrega de l’ambient abans d’una tempesta. Amb l’olfacte i l’oïda passa igual: els cans poden sentir sons més aguts i olors més subtils que nosaltres som incapaços de percebre.
Frases, expressions i refranys
«Bufar i fer ampolles»: quan una cosa és molt fàcil de fer. «Girar cua»: partir, abandonar. «Gratar-se la butxaca»: gastar-se els doblers. «Estirar la pota»: morir. «Les coses clares i la xocolata espessa»: ser sincer i directe. «Qui vulgui peix, que es banyi el cul»: cal esforçar-se per aconseguir el que un vol. «S’ha acabat el bròquil»: s’ha acabat la paciència o un assumpte. «Tallar el bacallà»: ser qui mana. «Plorar com una Magdalena»: plorar molt. «Qui matina fa farina»: qui s’aixeca d’hora té més èxit; també: «Qui s’aixeca dematí pixa allà on vol». «Afluixar la mosca»: pagar doblers. «Agafar el bou per les banyes»: enfrontar-se directament a un problema.
Sabíeu que…?
· Avui és el Dia Internacional dels Vols Espacials Tripulats. Dilluns (13) és el Dia Internacional de la besada. Dimarts (14) és el Dia de les Amèriques. Dimecres (15) és el Dia Mundial de l’Art. Dijous (16) és el Dia Mundial contra l’esclavitud infantil. Divendres (17) és el Dia Mundial de l’hemofília. Dissabte (18) és el Dia Europeu dels Drets dels Pacients; també el Dia Mundial del Circ.
· La historiadora Montse Aymeric explica que al s. XIV neix el concepte de la moda. Fins llavors, homes i dones vestien de forma similar: amb cota i gonella (una vestidura, parenta de la túnica romana, que anava de coll a peus, o mitja cama, i acabava en falda). Aquest vestit es va anar fent més estret i curt, més cenyit al cos. Hi havia gent que volia diferenciar-se dels altres… Així naixia la moda.
· Els contes de fades són ben certs. No perquè ens diguin que els dracs existeixen, sinó perquè ens diuen que és possible vèncer-los (G.K.Chesterton, escriptor i filòsof anglès, 1874-1936).
Suscríbete para seguir leyendo
. L’any 1627 l’Església passà){kind=link}