La central tèrmica d’Es Murterar, situada a Alcúdia i pràcticament integrada dins l’entorn del Parc Natural de s’Albufera, ha deixat de ser des de fa temps una simple instal·lació de producció energètica. Actualment representa, sobretot, el símbol d’un model obsolet que durant dècades ha generat impactes ambientals greus i riscos per a la salut humana. Tot i trobar-se avui en situació d’aturada, la seva presència continua projectant una amenaça persistent sobre un dels espais naturals més valuosos de les Illes Balears.
S’Albufera és un enclavament de màxima rellevància ecològica: Parc Natural, Zona Humida d’Importància Internacional dins el Conveni de Ramsar, Lloc d’Importància Comunitària (LIC) i Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Es tracta d’una zona clau per a les rutes migratòries i la conservació de la biodiversitat. La coexistència forçada amb una central tèrmica de carbó ha tingut conseqüències evidents. Durant anys, les emissions de partícules fines, diòxid de sofre (SO₂), òxids de nitrogen (NOx), mercuri i CO₂ han deteriorat la qualitat de l’aire, amb efectes demostrats tant sobre la salut de la població propera com sobre els ecosistemes del parc.
Un dels elements més preocupants és l’abocador de cendres ubicat a la finca de Biniatria. L’acumulació de residus de combustió a tocar de la zona humida constitueix una font continuada de pols i contaminació química. Aquestes cendres poden generar lixiviats amb altes concentracions de metalls pesants i salinitat, que s’emmagatzemen en basses artificials i poden infiltrar-se cap a les aigües subterrànies i superficials que alimenten s’Albufera. El perill no pertany al passat: mentre el dipòsit continuï existint, el risc de contaminació continua vigent.
A aquests impactes s’hi afegeixen d’altres sovint infravalorats, com els efectes lumínics i paisatgístics. La intensa il·luminació nocturna de la central altera els ritmes biològics de la fauna, atrau insectes —especialment papallones nocturnes— i interfereix en la dinàmica natural d’un espai protegit. A escala visual, la xemeneia, les infraestructures elèctriques que travessen el Parc i les muntanyes de residus constitueixen una agressió permanent a un paisatge que hauria de ser un referent de naturalitat.
Cal afegir-hi una activitat llargament invisibilitzada: la piscifactoria associada a la central, centrada principalment en la producció d’orada (Sparus aurata). Durant dècades, aquesta instal·lació ha generat abocaments recurrents d’aigua salada, excrements, restes de pinso, fertilitzants i productes químics, inclosos medicaments utilitzats en l’engreix dels peixos. Part d’aquests residus han anat a parar tant al Parc com a la Badia d’Alcúdia, degradant la qualitat de l’aigua i afegint pressió a uns ecosistemes ja molt tensionats.
Que Es Murterar estigui aturada no és suficient. Una aturada sense un horitzó clar només allarga el problema. Per això, cada vegada més veus reclamen un full de ruta ferm cap al seu desmantellament complet, amb un pla clar que inclogui calendari, pressupost i responsabilitats definides: retirada i gestió segura de les cendres, restauració ecològica dels espais afectats, control rigorós dels lixiviats i un programa de seguiment ambiental i sanitari independent i transparent.
Desmantellar Es Murterar és una qüestió ambiental, però també de justícia climàtica i territorial. La central ha estat una de les principals fonts d’emissions de CO₂ de les Balears, i mantenir-ne l’estructura, encara que sigui residual, és incompatible amb els objectius de descarbonització.
No és acceptable repetir estratègies fallides com deixar-ne l’esquelet amb promeses de futurs usos culturals o ambientals, com ja va passar amb la primera central d’Alcúdia, abandonada des de fa més de quaranta anys.
El futur passa per recuperar aquest espai, protegir definitivament s’Albufera i avançar cap a una transició energètica justa que no deixi noves cicatrius al territori.
