Voleu un consell per a bons inversors? No signeu mai de la vida un concert educatiu. Per no perdre doblers, o ha de ser una escola privada o no ha de ser. Paraula d’economista!
Fa gràcia llegir comentaris de lletraferits que, sense conèixer la realitat, repeteixen tòpics que han anat quallant a la societat, per interessos ideològics. «Les escoles concertades són elitistes»; «les escoles concertades no volen alumnat amb dificultats d’aprenentatge»; «les titularitats de les escoles concertades s’enriqueixen a costa de les famílies»…
No vos vull dir mentides: sempre hi ha algú que descobreix l’Havana i es fa ric; mirau els doblers que ha guanyat l’amo de McDonald’s venent hamburgueses! Però això no passa a tots els que venen aquest producte, ans al contrari.
Perquè la finalitat de l’escola concertada no és el guany. Som entitats sense ànim de lucre que lluitam per ser viables i poder garantir la perdurabilitat de la nostra missió. El nostre benefici és el compliment de la missió evangèlica, i a vegades aquest benefici ens costa, fins i tot, doblers.
Quan es contraposen els prejudicis a la realitat els tòpics decauen. Als nostres centres tots els alumnes són benvinguts: aquells que tenen dificultats d’aprenentatge; els que són talentosos o d’altes capacitats; els que tenen discapacitats significatives; els que són d’un nivell socioeconòmic alt, mitjà o baix; els que comparteixen la nostra visió cristiana de la vida i els que professen altres religions; els que són ateus o no són practicants. Tots i cada un dels infants i les seves famílies caben a les nostres escoles perquè aquesta és la nostra vertadera missió. El caràcter propi dels nostres centres no tendria sentit si així no fos.
És clar que necessitam mantenir les infraestructures per poder oferir una educació de qualitat. Ho devem a les famílies que ens confien cada dia allò més preuat, els seus fills. Davant la falta de finançament històric dels centres concertats, sobretot per part de l’administració de l’Estat, ens hem hagut de reinventar per poder subsistir, també amb l’ajuda dels pares i mares als quals hem d’agrair la confiança posada en el nostre projecte educatiu. Així mateix, hem unit forces creant fundacions que ens permetin una bona gestió per poder arribar allà on l’administració no arriba, conservant el caràcter propi. La Fundació Diocesana Ramon Llull, la Fundació Escola Catòlica de les Illes Balears (FECIB), la Fundació Educativa Santíssima Trinitat (FEST), entre d’altres, són exemples d’aquestes entitats sense ànim de lucre que ens permeten donar resposta a la realitat actual.
Perquè els vertaders beneficis de les escoles no són materials. Els guanys els podem comptabilitzar amb hores dedicades a la cura dels altres, amb quilograms de suport als més necessitats, amb metres d’il·lusió per la nostra tasca. Mai podran ser comptabilitzats amb euros. Paraula d’educadora!
Suscríbete para seguir leyendo
