Invitación al aprendizaje, d’Eduardo Sáenz de Cabezón, comença amb una pregunta que pot incomodar qualsevol adult: quan va ser la darrera vegada que vàrem aprendre una cosa per pur gust? No per aprovar un examen, millorar el currículum o resoldre una urgència, sinó per aquella satisfacció tan difícil d’explicar que produeix entendre allò que fins ahir ens era desconegut.
Sáenz de Cabezón és matemàtic, professor universitari i un divulgador que sap contagiar l’entusiasme pel coneixement. En aquest llibre, publicat per Somos B, amplia el camp de joc: parla de com aprenem, de les dificultats que trobam pel camí i de la curiositat que ens empeny a continuar. S’ajuda de la psicologia cognitiva, la neurociència i la seva experiència com a docent, però no escriu amb la solemnitat de qui dicta una lliçó. S’adreça al lector amb la confiança de qui li proposa començar una conversa.
Un dels encerts del llibre és recordar-nos que aprendre no equival a acumular dades. Podem oblidar una data o una fórmula i conservar, en canvi, una manera nova de mirar un problema. Això ho saben bé els qui, després d’anys de dir que «no serveixen per a les matemàtiques», descobreixen que són capaços d’entendre-les si algú els les explica amb paciència. La por de no saber és, sovint, un obstacle més gros que la dificultat mateixa.
El títol tria bé les paraules. Una invitació es pot acceptar a qualsevol edat. Sáenz de Cabezón planteja si podem continuar aprenent tota la vida i quina relació té aquest exercici amb el benestar i la felicitat. Són qüestions que afecten tant un estudiant com una persona jubilada que decideix estudiar una llengua, escoltar música d’una altra manera o entendre què passa al cel una nit d’estiu.
La lectura també convida a matisar l’optimisme. La curiositat necessita temps, atenció i algú que, de vegades, ens obri una porta. No tothom ha tingut les mateixes oportunitats de formació, ni basta voler aprendre perquè desapareguin les dificultats. Precisament per això és valuós un llibre que tracta el coneixement com una possibilitat compartida i evita convertir-lo en una competició.
En tancar Invitación al aprendizaje, potser no recordarem tots els estudis que s’hi comenten. Si el llibre aconsegueix que agafem un altre llibre, facem una pregunta o tornem a provar allò que crèiem fora del nostre abast, haurà complit la seva promesa. Aprendre té aquest efecte singular: com més avançam, més coses descobrim que encara voldríem saber.
Suscríbete para seguir leyendo
