El dia de Sant Joan ens va deixar Pep Gayà Aloy -en Pep Foc per a tots els margalidans-, un home de trossades grosses, galtes vermelles, rialler, xalest… i una bona persona. Tenia 77 anys, una edat en què encara no li pertocava partir.
Durant molts d’anys, en Pep Foc va ser l’encarregat de la brigada municipal de Santa Margalida. Distribuïa les feines tant a la Vila com a Can Picafort i Son Serra. Li agradaven les coses ben fetes: el paperí de les festes havia d’estar ben posat; una palada d’asfalt per tapar un clot; canviar el llum d’una farola fusa; exsecallar les branques que penjaven dels arbres del passeig… Per als veïnats d’un poble, els petits detalls són importants.
En Pep no anava de gent xereca, i encara que era discret, a la seva manera et feia saber que tenia ben clar què estava bé i què estava malament. A un moment donat va fer la passa política, i va ser regidor. Una malaltia injusta, com totes les que fan patir el malalt però també els que l’estimen, l’ha tengut massa temps retirat, amb la seva dona Pilar que l’ha cuidat amb una cura i atenció per llevar-se el capell.
Hi ha gent que passa per la vida d’un poble sense fer renou ni posar mal. Aposta perdre persones com en Pep Foc sap greu.
Suscríbete para seguir leyendo
