Si un ésser extraterrestre aterrés a la Terra i, amb intel·ligència artificial o sense ella, donés un cop d’ull a les dades més rellevants referides a les Illes Balears de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre de 2026, i les comparés amb les immediatament anteriors a la pandèmia de la covid-19, de segur en faria una anàlisi força positiva. Tots els indicadors cabdals milloren quantitativament: La població major de setze anys creix des de 997.000 a 1.076.000 persones; la taxa d’ocupació va del 51,77% al 53,32% (de 516.100 a 573.800 persones, respectivament); la població assalariada s’enfila de 419.000 a 473.400 persones; la taxa d’atur es redueix del 17,06% al 13,79%, tot i que, en termes absoluts, ens continuem movent en xifres elevades (106.200 i 91.800 persones, respectivament).
Ara bé, per a la visió d’un terrestre preocupat pels aspectes qualitatius de l’ocupació laboral —que són claus per a la cohesió social i el progrés socioeconòmic compartit sustentable en el temps— l’anàlisi no pot ser tan positiu. Els creixements de les xifres macro laborals, fruit d’una inexistent transició de canvi de model de turistificació (sectorialment allò que creix és la mà d’obra en turisme i construcció), van braç a braç de la permanència estructural de les precarietats i de la pèrdua d’efecte d’integració segura del treball remunerat, a conseqüència del desacoblament del salari modal, és a dir, del salari més freqüent o repetit, no de les mitjanes salarials distorsionades pels elevats salaris de directius i d’altres categories professionals relativament minoritàries.
Vegem, a tall d’exemple, algunes dades d’aquesta altra cara de l’EPA que corroboren la persistència del fenomen de la precarietat íntimament associat al nostrat model productiu: Mentre el percentatge de persones assalariades amb una antiguitat consolidada a l’empresa (de quinze anys o més) s’estanca entorn d’una de cada quatre, les d’antiguitat inferior a un any augmenten gairebé un punt i mig percentual, situant-se, en el primer trimestre de 2026, en un molt considerable 21%. Amb una taxa d’abandonament escolar primerenc del 15,47% —en el primer trimestre de l’any, és a dir lluny de la finalització del curs escolar!—, creix el nombre de persones menors de vint-i-sis anys amb baix nivell d’estudis, passant de 63.000 a 71.600. Augmenta el nombre de persones majors de cinquanta-cinc anys en situació d’atur…
En qualsevol cas, tal com estan les coses, només seria possible fer una valoració positiva del tarannà de la situació laboral a les Illes Balears si es produís una transició decreixentista en turisme i totxo pactada (no imposada per la inevitabilitat del mercat) amb pau i cohesió social.
Val a dir que, mentre analitzava les dades de l’EPA dels tres primers mesos d’enguany, em vaig topar amb la Resolució del Parlament Europeu, de 28 d’abril de 2026. Un important document que té un nom estrany «sobre la millora de la connectivitat, la preservació del patrimoni cultural i l’impuls de l’excel·lència local en el turisme europeu: gestió de destins i creixement del turisme regional», però que diu algunes coses força interessants. Per exemple, que «els indicadors de rendiment agregats i basats en el PIB no reflecteixen plenament les repercussions socials, territorials i mediambientals reals del turisme; que el turisme ha d’avaluar-se més enllà del creixement en termes de volum i a través d’indicadors de sostenibilitat com la cohesió social, la sostenibilitat territorial a llarg termini i la integritat mediambiental, i que la capacitat de càrrega del territori i la protecció de la biodiversitat han de determinar els límits dels destins …». O que «augmentar la qualitat de l’ocupació mitjançant una remuneració justa, una ocupació estable i millors condicions de treball pot millorar la contractació i la retenció, donant suport al canvi del sector cap a un desenvolupament sostenible i d’alt valor afegit, fent front al mateix temps a l’escassetat de mà d’obra i a la sostenibilitat social…». I per a acabar amb aquest tast: «les economies regionals dependents del turisme estan més exposades a les pertorbacions de la demanda i a la volatilitat laboral, la qual cosa fa que la diversificació econòmica i la reindustrialització siguin essencials per a l’estabilitat i el desenvolupament a llarg termini de major valor afegit…».
Malauradament, tot això, tot i ser dit en un document ben esbiaixat a les tesis neoliberals, és literatura del gènere del realisme màgic per al Govern de la Sra. Margalida Prohens, cada vegada més còmodament segrestada pels representants de l’antieuropa amb certes reminiscències socials i ecològiques.
Suscríbete para seguir leyendo
