Na Fàtima fa dotze anys que viu a Palma. Cuida persones grans, paga un lloguer que no deixa de pujar i cada matí agafa l’autobús. Forma part d’aquesta ciutat, del seu ritme, de la seva quotidianitat. I, tanmateix, durant molt de temps, per a l’administració no ha existit. Ha viscut sense drets plens, sense garanties, sense seguretat.
Quan parlam de regularització, parlam de na Fàtima. I de milers de persones més que no acaben d’arribar, sinó que fa anys que són aquí. Són veïnades, companyes de feina, picapedrers, cambreres, en suma, treballadors essencials. Persones que han sostingut aquesta ciutat, fins i tot en els moments més difícils, i que, malgrat tot, han estat condemnades a la invisibilitat.
La regularització extraordinària és una gran notícia. És una decisió que ens dignifica com a societat. Vol dir que ningú que viu i fa feina ha de quedar sense drets.
Perquè no es pot construir la convivència sobre la precarietat. No es pot sostenir una societat justa sobre la negació dels drets. Regularitzar és, precisament, posar ordre on ara hi ha una vulnerabilitat social imposada. Significa donar seguretat jurídica, garantir drets laborals, combatre abusos i fer aflorar l’economia submergida.
També és, i ho hem de dir ben clar, una decisió intel·ligent des del punt de vista econòmic. Perquè aquestes persones ja paguen l’IVA, ja sostenen l’economia a través del seu consum, i també paguen imposts municipals. La diferència és que ho fan sense drets. Quan una persona es regularitza, cotitza amb normalitat, consumeix amb estabilitat i participa plenament. Drets i prosperitat van agafats de la mà.
I encara més important: regularitzar és construir una societat més segura. Perquè la seguretat no es construeix amb exclusió, sinó amb drets. Quan una persona té drets, pot denunciar abusos, accedir a serveis i formar part de la comunitat. En canvi, quan viu amb por, queda invisibilitzada. I una societat amb persones invisibles és més fràgil i més injusta.
La regularització, per tant, no és un problema. És part de la solució.
Per això és especialment greu el que està passant a Palma. En lloc d’estar a l’altura d’aquesta oportunitat històrica, el govern del PP ha decidit posar-hi obstacles. Ha donat instruccions polítiques de no reforçar els serveis d’atenció ciutadana per aconseguir la documentació necessària per a aquest procés. És una decisió que pot deixar fora del procés persones que compleixen tots els requisits. El PP fa servir l’administració per dificultar l’accés a drets ciutadans.
Això té un nom, és racisme institucional. El batle Martínez lidera un govern que va en contra de la gent.
Palma és una ciutat feta d’històries com la de na Fàtima. Una ciutat que ha crescut gràcies a persones que hi han vingut a sumar, per treballar, per cuidar.
Na Fàtima no demana cap privilegi. Demana poder viure amb drets, amb seguretat, amb dignitat. En definitiva, deixar de ser invisible.
I això ens interpel·la a tots. Perquè la pregunta no és què farem amb aquestes persones. La pregunta és què volem ser nosaltres. Una ciutat que gira l’esquena als seus habitants o una que reconeix, cuida i avança.
Suscríbete para seguir leyendo
