A Elda s’han deixat de sumar tres punts quan tothom donava per assegurada la victòria. Quatre rematades entre els tres pals, inclòs un penal fallat, no és un mal bagatge, però insuficient per imposar-se al rival. El Mallorca haurà de picar molta pedra si vol treure els partits endavant i sumar de tres en tres. Ningú no li ho posarà fàcil, encara que sigui un equip que hagi sumat un punt i tengui més perfil de Segona B que de Segona A.
Ja ho va dir Luis García a la prèvia: aquí és qüestió de, com a mínim, igualar la intensitat que hi posaran tots. No és suficient tenir mitja dotzena de futbolistes que venen de Primera; tothom s’ha d’arremangar, perquè són molts els equips que no volen perdre la categoria i saben que l’única manera d’evitar-ho és donar-ho tot durant els 90 o 100 minuts que dura un partit. L’Eldense va fer tot el que hem comentat abans: anticipació, lluita, intensitat i fins i tot moments de bon joc i qualque oportunitat que ha posat en evidència la línia defensiva mallorquinista. Les dues targetes als dos centrals de l’equip, Raíllo i Valjent, ho diuen tot.
La diferència entre un equip i l’altre radica en que l’Eldense sap a que juga i el Mallorca encara no. Luis Garcia va acabar el partit amb tots els centrecampistes que hi havia a la convocatòria i ni així. Està clar que té bons jugadors, però també ho és que no s’entenen. Amb tots els que la “toquen” al camp el Mallorca no en va tenir cap de clara en tot el segon temps. Fins i tot hi va haver moment que els jugadors no sabien on situar-se.
Els mallorquinistes, tot i sentir-se superiors, varen fregar el ridícul davant un equip més limitat però que no es va rendir en cap moment. El tècnic asturià té molta feina per davant per lligar totes les peces. Queda molta lliga. però els tres punts d’Elda no s’haurien d’haver perdut. La pròxima jornada contra el Sabadell serà una altre història.
Suscríbete para seguir leyendo
