Avui se celebra l’exaltació de la Santa Creu
Avui l’Església celebra litúrgicament l’exaltació de la Santa Creu de Crist, o la Vera Creu. Aquesta festa va ser establerta per commemorar la recuperació, per part de l’emperador Heracli, d’un bocí de la Creu de Crist del qual s’havia apoderat l’emperador persa Cosroes. Aquesta festivitat és coneguda popularment com «Sant Creu de Setembre», per diferenciar-la de la Santa Creu de Maig (3). Aquestes dues festes cristianes, reforçades per altres, com les de sant Miquel -8 de maig i 29 de setembre-, obren i tanquen un període anual ben definit, caracteritzat per la plenitud de la naturalesa i el bon temps, molt celebrat des de l’antiguitat. Avui havia estat el dia de començar la verema, els anys en què les collites es presentaven normals; per això també era conegut per «Santa Creu de les veremes».
La Mare de Déu dels Dolors
Avui l’Església celebra una advocació popular: els Set Dolors de Maria; són un conjunt d’esdeveniments de la vida de Maria, mare de Jesús. S’invoca en llatí com Maria Virgo Perdolens o Mater Dolorosa i és una de les nombroses advocacions a través de les quals l’Església Catòlica venera la Mare de Déu. L’advocació dels Dolors destaca el sentiment de dolor de la Mare davant el sofriment del seu Fill. La Mare de Déu dels Dolors, o la Verge de l’Amargura, Mare de la Pietat o la Dolorosa, ha estat tema principal en l’art cristià: de vegades és representada trista i angoixada, amb el rostre ple de llàgrimes; d’altres es representa amb set espases al seu cor, una referència a la profecia de Simeó en la Presentació de Jesús al Temple. El divendres abans del diumenge de Rams, anomenat Divendres dels Dolors, se celebra la processó dels Dolors; es tracta d’una processó que protagonitzen els passos o misteris que subratllen els dolors que patí Maria en conèixer el destí del seu Fill. La litúrgia cristiana commemora els Set Dolors de la Mare de Déu i, al segle XVII, l’orde dels Servites estengué a tota l’Església la celebració, a mitjan setembre, dels Set Dolors Gloriosos L’any 1814 fou incorporada al calendari romà. A Manacor hi ha l’Església Parroquial de Ntra. Sra. dels Dolors, un temple neogòtic de planta i creu llatina. Una antiga tradició presenta l’arribada per mar (Porto Cristo) de les imatges de santa Maria, sant Crist i Campana Major (n’Eloi), de 2000 k. les veremes».
Entra la lluna vella
Amb el mes de setembre es pren consciència que l’estiu s’acaba; les hores de sol ja s’han escurçat, les temperatures comencen a baixar, els colors canvien, i la flaire del camp. La vida torna a prendre el camí de la rutina i de la roda quotidiana. Ja hem comentar que és el moment final d’un cicle agrícola i l’inici d’un altre, i la idea ininterrompuda de mort-naixement que suggereix la naturalesa està estretament associada al ritme lunar, observat des de l’antigor per l’home. A l’hort es pot sembrar farratge, favó, alfals de primavera i xítxeros primerencs, i trasplantar lletugues i carxofes; i seguim collint mongetes, tomàtigues, pebres, albergínies; i trasplantar les cols de cabdell i de pinya de col, lletugues, endívies, bledes. Podem començar a fer planters de flors, com són els pensaments, llevamans, etc. Convé collir les garroves, i figues, encara. Comencen les fruites de tardor: pomes, codonys, magranes, caquis, que, a poc a poc van canviant de color emes».
Entra la lluna vella
Els gallecs diuen: «Qui té cul té por» («Quen ten cu ten medo»). Quan parlen d’una persona molt viva, diuen que «és més llesta que un all» («mais lista que un allò»). Un refrany gallec bàsic és: «Amiguiños sí, mais a vaquina polo que vale» («Som amics, sí, però la vaca, pel seu preu»), que vol dir que l’amistat no ha d’interferir en els tractes econòmics; també es diu que mai no s’han de mesclar els afers econòmics amb els temes personals. A Galícia plou molt, i relacionen la pluja ab el caràcter, diuen: «Nunca choveu que non escampara» («Mai no ha plogut tant que al final no aturàs»). I també diuen: «Si plou, que plogui» («Se chove, que chova»). I aquí deim: «Allà on et penses que no hi plou, no s’hi pot estar de goteres!»
Les beguines: comunitat de dones
Al segle XII varen sorgir les beguines, dones que convivien en comunitat fent tasques de caritat i ajuda mútua. Sovint eren viudes o no casades, que corrien risc d’exclusió social i necessitaven un recer (molts homes perdien la vida o no tornaven de la guerra). Filaven, teixien, feien artesania i horticultura. No eren monges, no observaven vots cristians, i sempre podien sortir de la comunitat. Eren lliures. Construïen les seves cases en filera, prop d’hospitals, al centre de les vies, fent barris sencers. Destaquen els beguinatges de Frandes.
Sabíeu que…?
– Dilluns (15) és el Dia Internacional de la Democràcia. Dimarts (16) comença la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible i Segura. Dijous (18) és el Dia de les Vies Verdes. – El mató és un formatge immadur, quallat, sense sal i escorregut; amb figues seques és deliciós. – Hi havia un home que no només no amagava els seus defectes, sinó que s’esforçava per donar-los a conèixer. Anava descalç i li agradava posar en evidència les trampes de la vida social. Però, també deia que per viure en societat, la llei és sagrada. Respectava les normes de les religions. Els poderosos el van dur a judici i el van condemnar a mort. Es podia haver escapat, però va acatar la sentència i es va beure la cicuta. Aquest home es deia Sòcrates. – «Si ens deixàssim de romanços i ens estimàssim com cal, el món podria ser un paradís terrenal,. El món podria ser una paradís, tan llis…» (Cançó de Xesco Boix).
Sa Pobla celebra su ‘fira’ más picante
La segunda edición de la Fira sa Pobla Coenta se celebró ayer con una gran afluencia de público. Los visitantes disfrutaron de una experiencia gastronómica única con paradas de especias, aceites, embutidos y dulces, hasta miel, con un toque picante. La popular comida de Fideus de Marjal fue uno de los momentos más destacados de la jornada, que cada año gana más adeptos.
Suscríbete para seguir leyendo
