Era d’esperar que el Mallorca no seria el mateix i lamentable equip de Pontevedra. El grup de Jagoba Arrasate, més concentrat que mai, va suportar estoïcament les envestides del Madrid, incloses les acrobàtiques del seu número set.
Els mallorquinistes, tot i la inferioritat tècnica i l’excel·lent col·locació de Dominik Greif, jugaren el seu partit i de manera solidària, però acabaren essent golejats. Primer per la superioritat blanca i després per la despesa física que no li va bastar per arribar al final amb un marcador un poc més curt.
En tot cas el partit tampoc no va ser res de l’altre món, perquè les dues plantilles estan a mil anys llum. Abans de l’enfrontament el tècnic i jugadors apel·laven al primer partit de lliga a Son Moix on es registrà l’empat a un, però el mateix Arrasate feia referència a la millora substancial que havia experimentat l’equip de Carlo Ancelotti.
Només cal recordar que el Madrid ja és el líder de la lliga a cinc punts del seu rival de diumenge, el Barça. En tot cas i tornant a la semifinal d’aquesta surrealista Súper Copa, el Mallorca tornà evidenciar les poques idees ofensives quan te la possibilitat d’acostar-se a l’àrea rival.
Poc, molt poc varen fer els davanters i migcampistes a l’hora de crear una mínima jugada amb cara i ulls. Si a tot això pateixen qualque pèrdua al centre del camp, com va passar en el primer gol, el partit ja deixà de tenir color, i si li afegim el segon gol en pròpia porta…
En definitiva, la sorpresa no es va produir i la Federació Espanyola i tota la maquinària mediàtica ja tenen el que volien el jerarques d’Aràbia Saudí, la gran final que disputaran el Barça i el Madrid, diumenge que ve. Ara bé, el Mallorca també haurà de pagar un peatge amb la lesió del capità Antonio Raíllo. Només desitjam que no sigui per molt de temps.
Suscríbete para seguir leyendo
