Pier Paolo Pasolini: profeta, poeta, germà de l'ànima

Estic intentant posar un poc d’ordre a la meva biblioteca. I les primeres que cauen són les revistes. Umpl sacs de diaris i de revistòrum a voler perquè sempre he estat un amics dels quioscs. Pas una penada perquè veig que a l’estimada Palma esborren els quioscs que per a mi són una de les festes i els perfums d’una ciutat. Res. A tirar s’ha dit! Però salv. Sí, faig parts i quarts. I avui he trobat la revista Núvol número 1 de 2017 que m’oferia un panorama d’articles desitjables. I l’he salvada de la paperera. He trobat un reportatge en què l’any 2012 per commemorar el 50è aniversari de la publicació del Diccionari Alcover Moll demanaren a diferents escriptors que espigolassin alguna paraula d’aquesta gran calaixera de la llengua i en fessin la celebració particular. He decidit transcriure algunes de les paraules triades. Maria Antònia Font Gelabert, activista cultural, tria Suquinetes. I escriu: “Hi ha moltes paraules que m’agraden a l’Alcover Moll. La primera que m’ha vengut al cap és suquinetes. “Vine, seu-te aquí suquinetes, devora jo…” Aquesta paraula l’he sentida a dir moltes de vegades a Palma a gent gran. Encara és viva a Mallorca, a la part forana. Crec que la incorporaré al meu vocabulari: suquinetes vol dir a la vora de. L’espai que defineix el suquinetes és un espai d’afecte. En temps d’agressions i amenaces, tant de bo tots poguessim estar suquinetes, un devora l’altre i no haver de defensar el territori com ho hem de fer. Guard la vostra companyia, aquí suquinetes!” L’escriptor amic Jordi Puntí, que acaba de treure la novel·la Confeti sobre la vida de Xavier Cugat que va guanyar el premi sant Jordi i que recoman efusivament, tria el mot Pissiganya. I diu: La paraula que jo trio és pissiganya -i és concretament de l’expressió “salta Judes pissiganya”. La trio per dues raons, una de lingüística i una altra de personal. La lingüística és perquè exemplifica l’abast imponent, a tocar de la follia, que té aquest diccionari sense fons. La personal és perquè em recorda les sessions del joc del diccionari que durant uns anys fèiem amb uns amics. Aquest joc consisteix en triar una paraula del diccionari i que els altres contrincants tractin de definir-la (tant si la coneixen com si no). Després es llegeixen totes les definicions -la real i les inventades, totes barrejades- i cadascú vota la més versemblant. El que l’endevina guanya un punt; el que rep un vot per la seva versió inventada, també guanya un punt. En lloc de jugar-hi amb el diccionari de Fabra, nosaltres fèiem servir cadascú un volum de l’Alcover Moll, i les sorpreses eren constants i divertidíssimes. Si he triat pissiganya, és perquè un dia va sortir en una de les nostres jugades i em va fer guanyar molts de punts.”