L’increment de l’esperança de vida, amb xifres de rècord a Espanya —86,3 anys per a les dones i 81,1 per als hòmens—, unit a l’augment de la longevitat —a Espanya, l’edat a la qual s’arriba a la mort ja és més freqüent als 90 anys, que als 80 o 70— i al descens de la natalitat —del 23,5 % entre 2015 i 2025 a Espanya, segons dades de l’INE—, han fet que la població estiga cada vegada més envellida.
La Costera, la Canal de Navarrés i la Vall d’Albaida no escapen a esta tendència —en alguna comarca més acusada que en una altra—, i l’índex d’envelliment ja supera el 250 % en un de cada quatre pobles dels tres territoris, segons l’estadística publicada per l’IVE divendres passat, amb dades del padró municipal en data 1 de gener de 2025. En una quinzena dels 61 pobles de les tres comarques, la població de més de 64 anys representa més del 250 % sobre la població menor de 16 anys.
Persones majors en el centre social de Xàtiva, en una imatge d’arxiu / Perales Iborra
Carrícola és la localitat amb l’indicador més disparat, al situar-se en el 933,33 %. El xicotet municipi de la Vall d’Albaida, amb 97 habitants (INE 2025), ha experimentat un brutal creixement de l’envelliment en els últims anys, al sobrepassar amb escreix l’índex del 250 %, que alerta de la situació demogràfica negativa en el balanç d’indicadors demogràfics de despoblament que analitza l’Institut Valencià d’Estadística (IVE). En 2021, l’índex d’envelliment arribava al 216,67 %, mentres que en 2020 es quedava per davall del 200 %, amb un 184,62 %. En els últims quatre anys, l’envelliment ha anat incrementant-se en la localitat fins a fregar el 1.000 %.
La Vall d’Albaida és la comarca amb més poblacions per damunt del 250 %, amb una desena en 2025. A més de Carrícola, a Rugat, l’índex d’envelliment se situa en el 588,89 %, a Beniatjar és del 538,46 %, i a Pinet, del 407,69 %. Aielo de Rugat (356,25 %), Bellús (265,38 %), Benissuera (338,89 %), Montitxelvo (254,55 %) i Terrateig (343,48 %) també superen el llindar del 250 %. A estos se suma Sempere, el municipi menys poblat de les tres comarques, amb 33 habitants, a on no hi ha població menor de 16 anys. L’any anterior, Montitxelvo encara no complia el criteri, amb un 240 % de la població. En el costat contrari, amb menys percentatge d’envelliment, hi ha poblacions com Ráfol de Salem (124,39 %), Benissoda (130,56 %), Aielo de Malferit (135,43 %) i Guadasséquies (136,23 %). Totes, excepte Aielo de Malferit, no superen els 500 habitants. En el conjunt de la Vall d’Albaida, l’índex d’envelliment se situa en el 161,54 %.
La Canal de Navarrés és la comarca amb un major percentatge en 2025, del 215 %. La mitat de les poblacions del territori superen el 250 %. Són Bicorp, amb un 421,74 %; Millares, amb un 316,67 %; Quesa, amb 261,43 %; i Anna, amb un 254,74 %. Este últim poble, en 2022, encara no arribava al llindar. Per contra, Navarrés és la localitat amb millor percentatge, amb un155,90 %. Bolbaite frega el criteri del 250, si bé encara se situa per davall, amb un 240,79 %; a Enguera és del 207,73 %, i a Chella, del 216,20 %.
La Costera registra un índex d’envelliment del 155 % i l’única de les 19 localitats del territori que sobrepassa el 250 % és Estubeny, amb un índex del 380 %. La Granja de la Costera i Vallada se situen prop del llindar, amb percentatges del 241,38 % i 232,11 %, respectivament. Montesa també està per damunt del 200 % (211,20). En el costat oposat, els municipis amb millors dades són Novetlè, amb un 117,24 %; Cerdà, amb un 125 %; i l’Alcúdia de Crespins, amb un 129,48 %. A Xàtiva, la dada és del 145,46 %.
Creixement vegetatiu
La taxa de creixement vegetatiu, prenent com a període els últims 20 anys, és negativa en el conjunt de les tres comarques, i la Canal de Navarrés és la que major diferència registra entre naixements i defuncions, amb una dada negativa del -12,22 %. A la Costera se situa en un -2,29 %, i a la Vall d’Albaida, en un -1,93 %. Només set de les 61 localitats dels tres territoris (l’11,47 %) registren una dada positiva. Són Cerdà (2,70 %), el Genovés (3,01 %) i Novetlè (0,34 %), a la Costera; i Aielo de Malferit (0,97 %), Benissoda (2,63 %), Guadasséquies (4,60 %) i Ontinyent (0,82 %), a la Vall d’Albaida. A la Canal, els huit municipis de la comarca presenten un creixement vegetatiu negatiu en els últims 20 anys. A Xàtiva és del -1,18 %.
Suscríbete para seguir leyendo
