Abans d’encetar la jornada d’aquest dimecres, un bon amic meu va xifrar les probabilitats de triomf del Fibwi contra l’Alacant en un 45%, i les del Palmer a Bintaufa en un 25%. El temps li va donar la raó i els favorits es van imposar, però amb matisos. Si bé el 89-74 de Menorca certifica que el pronòstic es va plasmar sobre el parquet, el percentatge del Fibwi s’hauria d’haver ajustat un xic més, vist el 102-104 final després de dues pròrrogues. El repartiment real hauria d’haver estat d’un 49% per als de S’Arenal enfront d’un 51% per als alacantins.
La lògica esportiva va imperar i deixaren als dos representants mallorquins un regust amarg, però sensiblement diferent. No és el mateix caure per la mínima després d’un exercici d’èpica i resistència de 50 minuts, que claudicar davant la superioritat d’un Menorca que no va perdonar i al qual només es va poder tutejar durant mitja part. La il·lusió d’esborrar les jerarquies establertes a priori es va acabar esvaint.
Analitzar les claus d’una derrota per només dos punts després de dues pròrrogues obliga a fixar-se en detalls crucials. El segon quart va ser un autèntic forat negre: el Fibwi va patir una desconnexió crítica (10-23) que el va obligar a anar a remolc durant gairebé tot el matx. Deu punts en deu minuts (amb un paupèrrim 3/19 en tirs de camp) és un balanç ofensiu massa escàs per a aquest nivell.
L’efectivitat des de la línia de tres també va ser irregular. Els mallorquins van intentar compensar la carència de joc interior amb el llançament exterior, però la punteria va ser intermitent. Tot i acabar amb un 32,5% d’encert (13/40) gràcies a l’empenta final de Matulionis (3/6) i Capalbo (6/12), al descans la dada era desoladora: un 16,7% (3/18). Errar 27 triples va pesar molt en el còmput global, especialment perquè molts d’ells van acabar en transicions ràpides de l’Alacant.
Després d’un esforç majúscul per forçar el temps extra, els illencs van topar amb la sang freda i l’experiència visitant en els moments decisius. Finalment, l’excitació del marcador va camuflar una càrrega de minuts excessiva: Osvaldas Matulionis (44:05) i Lucas Capalbo (41:51) van acabar pagant la factura d’una rotació més curta que la del rival. Amb tot, la derrota no es pot atribuir a la desídia; l’afició va reconèixer amb aplaudiments l’entrega dels jugadors fins i tot després de la botzina final. La fragilitat en el segon període, el desgast físic en el segon temps afegit i una actuació arbitral desconcertant expliquen el 102-104 definitiu.
Per la seva banda, el Palmer va viatjar a Menorca sense el seu referent, Philip Scrubb. Tot i venir de dues victòries encoratjadores, el conjunt de Javi Zamora tenia la majoria de paperetes per guanyar el derbi i l’absència del canadenc va multiplicar les seves opcions.
Els immobiliaris van competir amb dignitat durant 30 minuts, però el tercer acte (26-18) va ser el punt d’inflexió que els va sentenciar. El seu tècnic va acabar visiblement disgustat amb la fragilitat defensiva de l’equip. L’encert exterior i la profunditat de banqueta dels menorquins van acabar sent els arguments definitius per tancar el matx a Bintaufa.n
Suscríbete para seguir leyendo













