Avui capvespre la Simfònica presenta a l’Auditòrium de Palma (i demà en el de Manacor) un programa en el qual apareixen dues obres de dos compositors amb alguns trets comuns o, si més no, que varen tractar l’orquestra de manera similar: ens referim a Richard Wagner i Anton Bruckner.
Del primer, la formació, dirigida per Pablo Mielgo, interpretarà l’Obertura del l’òpera El mestres cantaires de Nuremberg, en la qual el compositor s’acosta en certa mesura al gènere còmic, ja que a l’argument hi trobam situacions que bé poden produir un cert somriure. L’Obertura d’aquest títol wagnerià ja és en sí mateixa un resum de les melodies i leitmotiv que ens sortiran a camí. Per tant, ja des del començament, el compositor ens presenta musicalment personatges i situacions com els propis mestres, els seus aprenents, les diferents parelles protagonistes i fins i tot els gremis d’artesans que a Nuremberg convivien durant el segle XV i que liderava el sabater Hans Sachs, un personatge històric, considerat un home bo de la ciutat, que el recorda, per cert, a través d’una escultura situada en una destacada plaça.
De Bruckner i després d’una obra contemporània com és el Concert per a quintet de metalls i orquestra de Juan José Colomer, la Simfònica oferirà la seva Simfonia número 4, coneguda com a Simfonia Romàntica, ja que en els quatre moviments el compositor descriu, a través de moments lírics i, sobretot, explosius, la natura en totes les formes, des de la sortida de sol inicial fins a una escena de caça pels boscos austríacs. Trompes, trombons, tuba, tot el metall en definitiva, protagonitzen els temes que ja des de l’inici ens mantenen expectants, esperant el que pot succeir.
Destacables les dues melodies principals sobre les quals es construeix l’Adagio, precioses i molt inspirades. De fet, Bruckner segueix una mica el camí obert per Beethoven en els seus moviments lents: dos temes, llargs, que sense mesclar-se, ens surten a camí un rere l’altra. I aquesta no és l’única idea beethoveniana que trobarem a la partitura: l’inici de la simfonia, en sí mateix, recorda el de la Novena del compositor de Bonn.
De Wagner a Bruckner. Majestuositat sonora a tots els nivells, mesclada amb un lirisme al més pur estil romàntic.
Suscríbete para seguir leyendo
