Tot i que manté la porteria a zero al seu camp, el Valladolid arribà a la setena jornada del campionat amb quinze gols en contra i essent l’equip més golejat de Primera, una xifra que s’afegeix als tres gols a favor. No són un bons números per enfrontar-se al Mallorca, el segon equip més poc golejat de la categoria, amb cinc.
Però les estadístiques hi són perquè o bé les corregeixin o les ratifiquin. I el Mallorca s’encarregà de rompre la tendència i deixar molt tocat el Valladolid amb la primera derrota que encaixa al José Zorrilla. L’equip de Jagoba Arrasate tornà firmar una nova actuació coral, un partit rodó que gairebé sempre va controlar.
De nou rotacions, canvi a la porteria amb Leo Román i una altra exhibició de Samu Costa que es per tot arreu. El portuguès, un altre dels imprescindibles pel tècnic basc, juntament amb Raíllo, sembla que no se cansi mai i és l’únic que no encalenteix banqueta.
Però el partit té altres noms destacats, començant per Pablo Maffeo en la seva reaparició i un altre bon partit de Larín. L’internacional canadenc sembla un altre futbolista, des que el dirigeix Arrasate. Larín s’apuntà el primer del gol de la temporada en una acció i definició espectaculars, aprofitant la magnífica passada de Dani Rodríguez.
I quan tot rodola bé, el català Valery tornà a marcar el segon gol que seria definitiu en una acció personal de convicció, anticipació i finalització. El gol del Valladolid en el temps de descompte no hauria d’haver arribat mai, però seria justificable un poc de relaxació en un grup de jugadors que ho donaren tot en tot moment.
Com la de Sevilla, la de divendres també es pot considerar, com una victòria de prestigi que situa el Mallorca a la part més alta de la classificació amb unes perspectives molt interessants. Sumar catorze punts en vuit jornades és una xifra més que respectable.
Suscríbete para seguir leyendo
