Des del segrest del president Maduro per l’exèrcit nord-americà comandat per Trump el 3 de gener passat, un silenci informatiu generalitzat ha caigut sobre Veneçuela sols interromput breument pel terratrèmol que va sacsejar el país el 24 de juny passat. En aquests mesos d’interinitat forçada pels EEUU no hi ha notícies diàries de la vida política i social com hi havia abans, com si una calma estranya s’haguera imposat al país. Tampoc no diuen res les organitzacions polítiques veneçolanes que campen lliurement per Espanya. Ni els mitjans de comunicació. Ni els actuals administradors del negoci veneçolà.
Segurament tot va bé (excepte els efectes del terratrèmol, supose) segons els interessos dels que han provocat aquest escandalós silenci.
Que el president d’un país, presumptament democràtic, segreste al president d’un altre entra dins de la normalitat d’aquest silenci. També els principals partits polítics espanyols resten callats col·laborant estretament amb aquest silenci. Ni les organitzacions humanitàries, ni les diferents esglésies. Res de res en les xarxes.
Recordem que la proliferació de notícies sobre Veneçuela en els mitjans de comunicació i en els portaveus de diferents partits va començar fa vint-i-cinc anys quan el president Chávez va guanyar les eleccions en aquest país i va ocupar el poder en 1999. Després va guanyar dues eleccions més i va seguir governant fins 2013 en què va morir de càncer. Durant aquest temps va dur a terme una política menys depenent dels EEUU, tractant de nacionalitzar la producció de petroli. Mentrestant l’oposició de dretes amb el suport dels EEUU i Espanya (J. M. Aznar) entre altres països van intentar enderrocar-lo amb un colp d’estat, amb l’excusa de la falta de llibertat i l’opressió política. En aquests anys les notícies polítiques, econòmiques i socials sobre Veneçuela eren diàries.
En l’etapa dels tretze anys següents dels seu successor, el president Maduro, van seguir celebrant-se eleccions. Les de 2024 van ser deslegitimades per l’oposició per fraudulentes (jo també sospite que les eleccions que han donat la presidència a Trump en EEUU han estat manipulades). El candidat de l’oposició Edmundo González Urrutia es va proclamar president pel seu compte, recolzat pels EEUU i per molts països occidentals de la Unió Europea. Recordem que el Partit Popular va pressionar molt per a que el govern espanyol també el recolzara.
Tot amb notícies diàries en els mitjans de comunicació, en els portaveus dels partits, en les organitzacions veneçolanes que hi havien en Espanya exercint una forta pressió internacional, sense que el president Maduro donara un pas al costat.
Fins que Trump, president d’un país suposadament democràtic, va envair Veneçuela de manera furtiva i va segrestar amb violència al president Maduro, per jutjar-lo en els EEUU, junt a la dona, saltant-se tots els drets internacionals. Obviant l’ONU i el Tribunal Penal Internacional que va jutjar, per exemple als criminals de la guerra de Iugoslàvia. Com si fos l’amo del món.
Amb quina garantia, quan el mateix Trump acaba de nomenar fiscal general del seu país, al seu propi advocat?
Passada una setmana del segrest s’ha instaurat un silenci general sobre Veneçuela en tota la premsa, en l’ONU, en Espanya, per la qual cosa suposem que aquesta normalitat és la que desitjava la cridanera oposició veneçolana i els partits de dreta espanyols i sobretot la dreta internacional.
Després de tot açò, ens figurem el que estarà passant als milers de veneçolans que volen viure en un estat democràtic, que volen que els assumptes interns del seu país, els puga decidir el propi país, d’acord amb el sistema que democràticament han escollit. Segurament es sentiran titelles a expenses d’un destí incert. Potser l’oposició veneçolana que vivia en Espanya juntament amb els que viuen exiliats voldran tornar per a construir el país amb el nou govern.
Però el fet és que un canvi important s’ha establert en Veneçuela, un colonialisme imposat pel president Trump, que ha dut a terme la política del big stick (el gran garrot de l’antic president T. Roosevelt del primers del segle XX), del més fort, que ara ha afectat directament a Veneçuela. Quin serà el pròxim president segrestat per Trump?
Suscríbete para seguir leyendo
