El somni d’Europa del Sevilla està més lluny que el de la permanència del Llevant. Esta frase no sé si és una condemna o un terbolí d’ascendent resolució. Les andaluses juguen en la comoditat o mortal avorriment de la mediocritat excelsa, i les valencianes en l’apassionament de voler superar-se cada jornada. Hi ha més vida en la part inferior de la taula, en una minilliga, de moment, de tres equips, que en la part de dalt, en la qual només hi ha dos places per a la Champions, puix el FC Barcelona en té adjudicada la primera des d’abans de l’inici del campionat. La verdadera festa, per tant, se celebra en el baticor del desastre, i en una igualada tensió: qualsevol d’eixos huit equips pot guanyar o perdre.
En estes cabòries m’entretinc mentres les capitanes trien camp. Pense també en les poques oportunitats que tingué Pierina Núñez per a demostrar si el perill que apuntava era real, i si Ari Arias serà un revulsiu per a donar gols a un Llevant necessitat de tot, a pesar de la gatzara en l’ambient d’estes dos setmanes per la brillantor dels dos últims encontres.
El partit comença estrany, com si haguera retornat l’equip de fa tres jornades, amb grans dificultats per a eixir a causa de la pressió alta de les sevillanes i, per això, sense crear joc ni quasi arribar. I a poc a poc, Kanteh, Eva Llamas i Alicia Redondo avisen amb velocitat i desmarcatges, fins que Esther, d’una falta directa, col·loca en el minut 20 un excel·lent primer gol per al Sevilla FC. Les valencianes l’han encaixat amb un cert descontrol, amb una voluntarista Ana Franco i una ocasional Érika, i amb la defensa en una solidea relativa a causa del ritme que imprimien les sevillanes en la zona de tres quarts i en particular la desestabilitzadora Kanteh. I en el minut 37 un penal rigorós xiulat per acció d’Eva Alonso ha conduït al 2-0 del Sevilla del peu d’Isa Álvarez en xut ras i enganyant a Tarazona. Este ha sigut el primer error de la col·legiada Andrea Fírvida. El Llevant UD, però, ha reviscolat en compte d’afonar-se, i així Rai Carrasco, la més determinant, ha batut Sullastres des de la frontal de l’àrea posant el 2-1 en el minut 45. I a punt ha estat d’empatar tres minuts després d’un xut potentíssim que la portera sevillista ha tret miraculosament. I del 2-2 a la boca del final, al 3-1, superat per quatre minuts el temps reglamentari, dels peus de Rosa Márquez, però amb Kaneh avançada per poc en l’assistència, i, per tant, en fora de joc, que, a pesar de la revisió, Fírvida no ha xiulat.
Amargor entre les llevantinistes
Molta amargor en les jugadores, les quals, tot i no vore en elles el joc entusiaste que demostraren contra el Real Madrid, no es mereixien este marcador. I molt menys el 4-1 en el minut 49, dels peus de Cortés de falta directa al costat de l’àrea, en una jugada tèrbola pel fora de joc posicional de dos jugadores del Sevilla FC que pujaven a rematar. El voluntarisme del Llevant UD era meritori, i Ana Franco ha aconseguit de cap, en el minut 65, el 4-2 després d’un servici de còrner. Eixe marcador no s’ha mogut ja, malgrat un possible penal sobre Érika en el control d’una pilota en l`àrea, emparedada i espentada per dos sevillistes, i un penal sobre Ana Franco en el servici d’una falta. Andrés París es desesperava en la banda i feia tres canvis que han aportat agressivitat, sobretot amb la introducció de Gabaldón i Traoré; també ha fet debutar Ari Arias, opció altament arriscada per la por que fa cremar-la en dosis d’altes expectatives i escassos màrgens d’actuació; tot i així ha tingut en el minut 81 una ocasió molt clara. A banda d’ella, Érika des de la mitat del camp, Érika llunyana i per dalt del travesser, Érika des de la banda, Érika aconseguint un còrner… I esta és la part més positiva, puix el Llevant UD en cap moment s’ha sentit derrotat, i les nostres jugadores disputaven les pilotes i pujaven i creaven perdent 4-1; la mostra del desgast, la desbandada en la rereguarda, a on aplegaven esgotades i amb accions del Sevilla FC que podrien haver conduït al 5-2.
Desastre arbitral
En resum, la col·legiada Andrea Fírmida ens ha xiulat en contra un penal rigorós (2-0; i no al revés), no ha xiulat un fora de joc clar (3-1), ni tampoc un altre de dubtós (4-1); pel contrari, no ha xiulat un possible penal contra Érika, ni un altre més evident contra Ana Franco (paral·lel en rigor al del 2-0). Sense ser partidiste, la col·legiada gallega, que està en una lliga professional sense la necessitat de ser-ho ella mateixa, ha regalat tres gols al Sevilla, i al Llevant li n’ha privat de dos. És la segona volta que ens passa en esta lliga: el conjunt que més gols marca és l’arbitral. Això sense comptar les quatre targetes grogues en la primera part per a les valencianes (Bascu, Rai Carrasco, Carol Marín i Eva Alonso), que ha equilibrat en la segona, quan pràcticament estava tot el peix venut amb un resultat massa desagradable, de molta mala sang.
){kind=link}