Concert de Nadal de les Corals de la UIB / Concert de Nadal de les Corals de la UIB
Els canvis en la direcció artística de la Coral Universitat Illes Balears no semblen haver calat prou per a sortir, a la fi, de la melancolia. La successió (i conseqüents secessions) ha estat agredolça. Dolça perquè cap director hagués de romandre al capdavant d’un cor més de 5 anys i, agra perquè és lamentable que l’edat administrativa sigui obstacle per a deixar de fer-ho (malgrat algunes blaüres). La contradicció es desdibuixarà en els assoliments musicals i socials del futur.
La veritat és que la UIB com a institució i ens vertebrador del coneixement i la cultura si és que, potser, no són la mateixa cosa, deixa de costat la seva ressonància a les illes perifèriques. Em costa no cauré en la temptació de suggerir el canvi de sigles: de UIB a UM (Universitat de Mallorca). Resultaria molt esclaridor saber perquè, d’un costat, no s’ha habilitat en gairebé mig segle d’existència almenys d’un cor en les seus de Menorca i Eivissa/Formentera, respectivament i, d’un altre, perquè des d’aquests indrets s’ha perdut per avorriment i desídia tot hàlit reivindicatiu. La segona pregunta és fàcil de respondre: l’existència d’un cor no ha de ser important en comparació amb altres restriccions i mancances. La primera qüestió és més complexa.
En la seu arcàdica de Mallorca existeixen diversos cors, a saber, Orfeó Universitari, Cor Mestres Cantaires, Coral Juvenil de JJMM de Palma, Corals Infantils de JJMM de Palma (noti’s el plural), Cor de Pares i Mares, Cor Madrigal i Cor de Dones. A més de l’esmentada Coral. En el passat han arribat a ser 11 cors mentre que el marcador en les altres illes (també Balears) segueix a zero.
Qui ha pogut i sota quin argument impedir la creació de cors a Menorca i Eivissa/ Formentera? Cancel·lar opcions, negar realitats per a erigir-se en hegemònic només taca l’esperança humanística del teixit coral de les nostres illes. A més, diu poc de la capacitat de la UIB com a universitat que ens representa als ciutadans i ciutadanes de Balears. La UIB fracassa per permetre una identificació nominal del seu projecte musical, propiciant una estructura piramidal/clientelista on només es lucra el pròcer que habita el seu vèrtex.
Els 47 anys de vida de la Coral Universitat Illes Balears representen un gran mèrit, una lloable contribució a la cultura de Mallorca, atès que les visites a les altres illes ha set pírrica. La història no pot negar-se i cal aplaudir els assoliments.
Nogensmenys, cal dir alt i clar que l’abandó, l’oblit (si ingènuament creiem que s’han oblidat), la negació i la cancel·lació dels múltiples intents que s’han realitzat perquè existeixin cors en totes les illes, també quedarà en la història de la Coral i de la UIB com una taca que no ha estat possible esborrar en 47 anys.
Otros artículos de Joan Ballesteros
Cal somiar per a no perdre l’esperança en la cultura, en la música, en l’art per a contrarrestar els envesteixes d’un món tendent al caos. Rompre l’statu quo per a ressorgir de les cendres del que ja no crema. Maria-Mercé Marçal ho va dir millor : «el fum dibuixarà l’inici de la història com una heura de joia».
 ha estat agredolça. Dolça perquè cap director hagués de romandre al capdavant d’un cor més de 5 anys i, agra perquè és lamentable que l’edat administrativa sigui obstacle per){kind=link}