Si els jugadors fan cas a les ordres i són generosos en el seu esforç, és perquè la paraula de l’entrenador encara és creïble i el compromís de l’equip es manté viu. Si a totes aquestes paraules li afegim que Rajkovic va fer el seu millor partit, encara s’entén més la primera victòria del Mallorca a Son Moix.
Tres punts cercats des del plantejament defensiu imposat per Javier Aguirre davant un equip tècnicament superior que, el que són les coses, ara està per darrera els mallorquinistes a la classificació. Les cares dels futbolistes només acabar el partit ho deien tot. La despesa física i psíquica va ser potent i no deixa de tenir molt de mèrit mantenir l’avantatge de l’un a zero durant més d’una hora i mitja amb els minuts afegits. El Sevilla va dominar bona part del joc, però no va tenir les idees gaire clares per batre l’incommensurable Pedrag Rajkovic.
La defensa del Mallorca ens va recordar un poc la de la temporada passada quan l’equip aconseguia el que va fer Larin; marcar primer i defensar de manera impecable, però ben abrigats per l’internacional serbi. A més de la segona victòria, un poc sorprenent, tot s’ha de dir, haurem de celebrar i destacar el primer gol de Larin a la lliga. A la fi l’internacional per Canadà es pogué estrenar amb un bon gol després d’un altre bon control i en l’únic xut a porta que va fer. No hi ha dubte que ara les coses es veuen des d’una altra òptica.
És clar, el Mallorca no va fer el partit de la temporada, però si molts esperaven l’empat del Sevilla, també podríem cantar un dos a zero si Antonio Sánchez hagués tengut més serenitat per marcar ell sol davant el porter. Al final el patiment va valer la pena i els tres punts suposen una gran injecció de moral per afrontar el pròxim compromís, també de vital importància. El Mallorca jugarà diumenge al camp del darrer classificat, l’Almeria a les dues del migdia.
