Si al març era la Setmana Santa de Sagunt la que ocupava els titulars dels diaris i obria tots els noticiaris per la negativa que les dones pogueren participar en la Confraria de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist tal com havia succeït ens els últims cinc-cents anys, ara és Elx la ciutat que posa damunt la taula el debat sobre el paper de la dona en la Festa pel veto que les xiquetes puguen ser cantores i representar els personatges femenins en el Misteri, una mostra deliciosa de teatre assumpcionista de la qual es coneixen manifestacions i textos des d’èpoques molt antigues. Novament ens trobem davant un exemple de discriminació i vulneració del dret d’igualtat quan l’evolució lògica i natural hauria de ser cap a la inclusió.
Fa poc, abans del canvi de patrons recent, va arribar a la Junta Rectora del Misteri un escrit de la Generalitat en què sol·licitava informació sobre aquest controvertit i espinós tema, i el Patronat va respondre amb un informe en què s’emparava en les particularitats del Misteri a l’hora d’explicar per què no hi ha xiquetes. El nou president executiu de l’ens, Juan Manuel Sabuco, defén seguir la tradició i mantenir-la com ha estat rebuda fins ara, entre altres raons perquè el reconeixement de la UNESCO del 2001 com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat implica conservar la representació tal com ha arribat fins a l’actualitat. «Queremos mantener esa tradición de que los papeles de la Festa sean desempeñados únicamente por varones», va assegurar. Sosté que la responsabilitat del Patronat és mantenir la identitat de la Festa i protegir el llegat rebut en els últims cinc segles. «Estamos convencidos de que lo que estamos haciendo es lo mejor para el Misteri, que es preservar su esencia y su origen».
Al llarg dels segles d’existència d’aquesta peça dramàtica viva i única de la literatura catalana medieval hi ha hagut moltes modificacions que no alteren ni l’essència ni l’origen de la Festa. Per exemple, les diademes, que servien per a identificar perfectament cadascun dels personatges; abans tots els apòstols en portaven, però a partir de mitjan segle XX van considerar que els molestava i van decidir suprimir-les del vestuari. O els vestits, que segueixen la tradició romana però quan van encarregar-ne la confecció a una dissenyadora de TVE, com que no havia estat mai a Elx al mes d’agost, els va fer de mànega llarga i va eliminar els colors que al llarg dels temps havia caracteritzat cada apòstol. També els cants han experimentat moltes ornamentacions amb el pas del temps, tot i que la base es troba en el càntic litúrgic gregorià. Arran les desamortitzacions de Mendizábal, la música de la Festa va passar a fer-se amb cantors no professionals, ja que l’Ajuntament d’Elx del moment va dedicar la despesa econòmica destinada al manteniment de la capella de música a la contractació d’un metge i d’un mestre d’escola per a la ciutat. Quant als elements escenotècnics, cal dir que el color i el dibuix del cel han anat canviant segons els gustos i les èpoques. També és una modernor, si ho comparem amb els orígens, les representacions que es fan cada dos anys al mes de novembre, i fins i tot els assajos generals que es fan els dies 11, 12 i 13 d’agost, que podrien tindre poc més d’un segle de vida. Finalment, és important recordar que una de les adaptacions més significatives fou la incorporació de l’orgue feta per Òscar Esplà l’any 1924.
Per a Sabuco, la participació de les dones està garantida dins la institució, ja que formen part dels òrgans de govern, de la Junta Rectora, del Patronat i dels diversos equips de treball, o siga que la seua presència va molt més enllà de l’escenificació. Com en el cas de Sagunt, les dones tenen assignades, principalment, tasques de costura i manteniment de la vestimenta, uns papers clarament secundaris. Es tracta que la presència femenina arribe dalt de l’escenari, que puguen cantar també i no reduir la seua comesa a llavar i planxar la indumentària festera. La representació és de totes les persones, no solament dels homes, però el 50 % de la població està fora del Misteri, que és un bé cultural de tot el poble il·licità.
Las tres Marías, acompañadas de los «angelets» del Misteri d’Elx, en una imagen retrospectiva / Matías Segarra
L’alcalde d’Elx dona per tancat el debat sobre les dones en el Misteri. «La mujer tiene un papel esencial y crucial en la Festa». Per a ell, la Junta del Patronat ha parlat democràticament, «y las decisiones democráticas hay que respetarlas». On està la democràcia si t’encarregues de triar qui ha d’opinar democràticament? Hi ha dues dones entre dotze nomenaments en el Patronat. Això és no voler vore la realitat d’Elx. D’altra banda, tampoc em sembla molt democràtic no tindre en compte la meitat de la població il·licitana. En qualsevol cas, és evident que Pablo Ruz prefereix els homes en el Misteri, i punt.
Altra autoritat en el món de la Festa és Joan Castaño, que acaba de deixar el Patronat després de quaranta-sis anys, quaranta dels quals com a arxiver i molts també com a mestre de cerimònies. En una entrevista recent va dir que «monumentos como una catedral no se nos ocurre tocarlos y con el Misteri d’Elx debe ocurrir lo mismo». És l’argument de l’immobilisme, de no voler alterar les coses, de no modificar-les. Oblida que estem en el segle XXI, una època de grans avanços en matèria d’igualtat d’oportunitats. També considera aquest expert que «la voz del niño y de la niña, aunque se diga lo contrario, no es exactamente igual». Per tradició medieval, els papers en la representació de la Mare de Déu i de les santes Maria Salomé i Maria Iacobe són interpretats exclusivament per xiquets, cantors de veus blanques. Però és que les veus de les xiquetes, fins a l’estiró de la pubertat, també són blanques i es caracteritzen per la puresa i la claredat, un to brillant, agut, net i sense la vibració o el volum de les veus adultes, raó per la qual podrien perfectament realitzar els personatges femenins. A més a més, la Llei del Misteri de l’any 2005 parla de l’escolania com a cor infantil, sense distingir per sexes, per la qual cosa les xiquetes tenen el mateix dret a integrar-lo i encarnar els papers d’infants (com l’araceli o la coronació) que tradicionalment s’han reservat de forma exclusiva als xiquets.
La Coordinadora Feminista d’Elx ha enviat un escrit a l’Observatori d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes de l’Institut de les Dones, que depén del Ministeri d’Igualtat, i també a la Conselleria de Vivenda, Ocupació, Joventut i Igualtat, per l’exclusió de les dones en el Misteri. No descarta, si cal, portar la queixa directament davant els comités avaluadors de la UNESCO si el Patronat es nega a reformar el reglament d’accés. Recordem que aquesta agència de l’ONU, que és l’organisme que va concedir la declaració de Patrimoni de la Humanitat, té unes directrius que determinen expressament que els costums tradicionals no poden emparar vulneracions dels drets humans fonamentals. A escala nacional, la Llei 10/2015, de 26 de maig, per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, estableix que la tradició mai comportarà accions discriminatòries de gènere.
Efectivament, alguns elements del Misteri s’han mantingut com un fòssil de l’edat mitjana, però allò que defensa la declaració com a patrimoni immaterial és protegir la Festa, no petrificar-la. Que una tradició s’actualitze no vol dir que deixe de ser tradició. Aquestes sobreviuen perquè avancen amb el poble, i mai poden ser incompatibles amb els drets humans. Els principis constitucionals d’igualtat han d’estar per damunt del manteniment d’usos excloents. L’ordenament jurídic reconeix que totes les persones poden participar en les festes en igualtat de condicions. Per tant, quan hem superat ja el primer quart del segle XXI, no podem continuar perpetuant una desigualtat que no aporta res. A més, no hauríem avançat en moltíssimes coses de la nostra vida si ens haguérem quedat en els costums ancestrals. Veritat que ja no vivim en cavernes amb tapall i que ens desplacem amb vehicles de motor i no muntats en un matxo? Doncs això. Que les xiquetes elxanes no hi siguen admeses és, clar i ras, un acte de desigualtat i discriminació.
En resum, el cas del Misteri d’Elx, tresor cultural d’origen medieval i una de les joies del patrimoni valencià, exemplifica la tensió actual entre la preservació de la tradició històrica i les polítiques de la UNESCO sobre la igualtat de gènere en el patrimoni cultural immaterial. El Patronat defén mantindre aquesta restricció estrictament escènica per preservar l’autenticitat litúrgica i el valor històric del drama sacrolíric, i argumenta que les dones ja tenen una participació activa en els òrgans de gestió, la sastreria i la logística. Però si hi ha una cosa que explica la supervivència d’aquesta peça viva única al llarg dels segles és, precisament, que ha evolucionat en el temps i ha incorporat determinats canvis. Crec que ha arribat el moment de desterrar el masclisme que ha imperat durant segles en aquesta obra mestra del patrimoni oral i immaterial i d’acceptar-hi la inclusió de dones i xiquetes. Quin problema hi ha que a partir d’ara siga així? No és una qüestió de tradició, sinó d’equitat de gènere i de drets, d’adaptació a les demandes d’una societat més justa i igualitària. Sí, la Festa del poble d’Elx, també en femení.
Suscríbete para seguir leyendo












