Avui, IV de Quaresma
El IV Diumenge de Quaresma es coneix com el Diumenge Laetare («alegra’t»), un dia de goig dins el període auster de la Quaresma, on es permet el color litúrgic rosa en lloc del morat, simbolitzant l’alegria anticipada de la Pasqua i amb lectures centrades en la llum, el sacrifici de Crist, i la joia, com l’ungiment de David i l’amor de Déu per la humanitat (Joan 3:14-21). En resum, és un diumenge que trenca lleugerament la serietat i severitat quaresmal per convidar a l’alegria del Senyor que arriba.
Sant Salvador (18)
Conten que una vegada, quan sant Salvador d’Horta feia d’aprenent de sabater, els seus amos el varen deixar a càrrec de la tenda perquè ells se n’havien d’anar a fora. Al cap de poc temps s’hi va presentar un captaire que anava descalç, i el sant li donà les millors sabates. La veu va córrer entre els pobres, els quals varen anar tot d’una cap a la sabateria per si podien arreplegar unes sabates. El sant calçava tots els que entraven descalços. Un veí, espantat, va anar a avisar els amos de la botiga, els quals varen retornar ràpidament, però ja no quedava ni un sol parell de sabates: el caritatiu aprenent les havia regalades totes. El pobre sabater, que ja es veia en la misèria, s’estirava els cabells de desesperació. Llavors el sant, per calmar-lo, va obrir el calaix, el qual era ple de doblers com si li haguessin pagat totes les sabates que havia donat als pobres.
Sant Josep (19)
Espòs de la Verge Maria i el pare legal de Jesús. Durant molt de temps va ser el gran oblidat de la devoció cristiana, fins que al s. XIII l’orde del Carmel va estendre’n el culte arreu d’Europa. Al s. XV, en el concili de Constança, la festivitat de sant Josep va ser declarada oficial i solemne; i al s. XVII el papa Gregori XV la va fer obligatòria. És el patró dels fusters; el gremi celebrava cada any una gran festa amb una missa solemne i processó. En alguns llocs es cremaven al carrer les deixalles i restes de fusta; la tradició de les falles de València pot tenir aquest origen, al qual s’hi ha afegit un aire carnavalesc i satíric. També era considerat el patró dels casats i, més recentment, es va establir el costum de commemorar-ne la casta paternitat i es va triar aquest dia per festejar tots els que són pares.
Un parèntesi dins la Quaresma
Segons sembla, sant Josep era fuster, i per això aquest gremi el va triar com a patró. En alguns llocs era costum fer neteja de l’obrador per celebrar el final de l’hivern i, de les restes, se’n feia un gran fogueró. El llançament de petards i trons pot respondre a la idea d’allunyar els dimonis i els mals esperits davant el nou cicle que comença. Per tal d’oblidar les penes de les primeres setmanes d’abstinència quaresmal, el menjar d’aquest dia solia ser abundós.
Comença la primavera
Entre dimarts (20) i dimecres (21), a l’hemisferi nord (i entre el 22 i el 23 de setembre a l’hemisferi sud), comença l’equinocci de primavera, que acabarà amb el solstici d’estiu (21 de juny a l’hemisferi nord i 21 de desembre a l’hemisferi sud). Els dies s’aniran allargant, el sol sortirà un poc abans i es pondrà un poc més tard; la nit es farà més curta. La paraula primavera és sinònim de vida, joventut, colors; això es per mor de l’abundància de flors, de regeneració de tot allò que semblava mort; s’identifica amb el temps en què una cosa –o una persona- té més força i és més vitenca. És l’estació del renaixement, molts d’animals comencen a aparellar-se; també és un temps propici a les al·lèrgies. Moltes celebracions coincideixen amb l’arribada de la primavera. La deessa romana Flora la simbolitzava; per a l’art, és l’estació de l’amor i de l’alegria després de foragitar l’hivern. En els antics calendaris marcava l’inici de l’any (d’aquí el prefix prima- que s’ha conservat a la paraula). Per això, també pot voler dir l’edat, quan es diu d’una persona que té 15 primaveres, per exemple.
La butlla o bul·la
En aquesta quarantena de tristesa i mortificació, de repressió dels instints, de sermons incitant al penediment i a la conversió, fins a l’any 1966 fou vigent la butlla de la Santa Croada, que cada família havia de comprar a la parròquia; indulgències i dispenses del rigor dels dejunis i abstinències, similars als croats de Terra Santa. D’aquí les dites «Tenir butlla de ferro», tenir amples facultats per obrar, sense mirament al perjudici que s’ocasiona als altres; «Fer tant de paper com una bul·la vella»; no fer gens de paper, no ser considerat bo per res.
Entre el minvant i la nova
Al llarg d’aquest mes els hortolans sembren els porros, o la llavor, per mudar-los en esser mudadors; donau-los aigua i fems. Les pastanagues i xirivies s’han de sembrar de mitjan març fins a mitjan abril; volen cavat fondo, aigua i fems. Aquesta lluna és la millor per sanar porcells. I com que floreixen les pruneres i els cirerers, i les mates treuen borra, pot ser bo per a les abelles que es preparen per eixamenar. Aquest sol ser un mes malsà i poc de fiar. És el mes dels refredaments i constipats, el mes del grip. Comença a remoure’s tot, perquè la primavera ja s’acosta.
Sabíeu que…?
Dimarts (17) és sant Patrici, patró d’Irlanda. Divendres (20) és el Dia Mundial de la Felicitat; també és el Dia Mundial del Treball Social. Dissabte (21) és el Dia de la Poesia; també és ell Dia de l’Eliminació de la Discriminació Racial.
«Al malfeiner cap eina li va bé» (la culpa no és de l’eina). Però també deim: «En aquest, la collera li fa mal».
Suscríbete para seguir leyendo
, un dia de goig dins el període auster de la Quaresma, on es permet el color litúrgic rosa en lloc del morat, simbolitzant l’alegria anticipada de la Pasqua i amb lectures centrades en la llum, el sacrifici de Crist, i la joia, com l’ungiment de David i){kind=link}