El 22 del proppassat mes de gener va fer cinc anys de l’entrada en vigor del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN), el primer tractat internacional que prohibeix de manera total aquestes armes, i reconeix el mal causat a les persones i als territoris que han patit els horrors d’aquest armament.
Han estat cinc anys en què el TPAN està contribuït a deslegitimar les armes nuclears, a exigir justícia per a les víctimes, a reduir el finançament de la seva producció, i a enfortir un moviment global que reclama la seva eliminació definitiva. Fins avui noranta-nou països ja s’han adherit al tractat, demostrant-se que avançar cap a un món lliure d’armes nuclears no sols és necessari, sinó que és possible. Malauradament, i incomprensiblement, entre aquest grup de països que han signat el TPAN no hi és Espanya. En qualsevol cas, tenint en compte el context de rearmament global, de militarisme rampant, d’unes relacions internacionals que el trumpisme ha convertit en una imposició tavernària del més fort, no és poca cosa el camí recorregut pel TPAN.
Ara bé, tinc la sensació que el seu contingut i importància són poc coneguts per l’opinió pública. Explicat succintament, el TPAN és el primer acord multilateral aplicable a escala mundial que prohibeix íntegrament les armes nuclears. És també el primer acord que conté disposicions per abordar les conseqüències humanitàries relacionades amb l’assaig i l’ús d’aquest armament. Per això, el TPAN és la clau de volta dels acords internacionals vigents sobre armes nuclears, en particular, el Tractat sobre la no proliferació de les armes nuclears, el Tractat de prohibició completa dels assajos nuclears, i altres acords que estableixen zones lliures d’armes nuclears (entre les quals, dit sigui de passada, no està la Badia de Palma, com va demostrar la recent visita del portaavions nuclear USS «Gerald R. Ford»).
Afegim que el TPAN va ser aprovat per una conferència diplomàtica celebrada a l’ONU el 7 de juliol de 2017; va entrar en vigor, com ja s’ha dit, el 22 de gener de 2021, i, això és molt important, reconeix que l’ús d’armes nuclears seria abominable a la llum dels principis d’humanitat i dels dictats de la consciència pública. En conseqüència, la prohibició integra d’armament nuclear, és a dir, el fet de regular que l’ús de l’armament nuclear és un supòsit explícitament i especialment prohibit per l’ordenament jurídic internacional, es fa en virtut del Dret Internacional Humanitari (DIH).
Malgrat el molt relatiu coneixement públic d’aquest tractat internacional, també va fent camí a Mallorca. Crec no equivocar-me si afirm que en aquest fer camí va ser fonamental el fet que la plataforma cívica Mallorca per la Pau, l’estiu de 2024, s’integrés en l’Aliança pel Desarmament Nuclear, i, de retruc, s’adherís a la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN, per les seves sigles en anglès). Des de llavors, s’ha fet molt present en els escrits i reivindicacions del modern moviment pacifista mallorquí la petició al Govern del Regne d’Espanya perquè signi l’adhesió al TPAN, es treballa en algunes mocions municipals en aquest sentit, etc.
En qualsevol cas, l’actual context mundial d’amenaça bèl·lica global i dinàmica exterminista de la crisi ecològica ens exigeix redoblar els esforços per a poder afrontar els desafiaments i els conflictes actuals des d’altres paradigmes, des dels paradigmes civilitzatoris del pacifisme. En aquest sentit, fer que les armes nuclears passin a la història és anar en el «bon sentit humà», en paraules de Manuel Sacristán Luzón, que en 2025 hagués complert cent anys, i que ens va deixar escrit en un article publicat a El País del 16 de gener de 1983 titulat «El perill d’una guerra amb armes nuclears» que persistir en l’armament nuclear era [i és!] fer passos «cap a la monstruositat de morts i sofriments que condueix la perversió del realisme de la política i l’estratègia tradicionals». Avui, més que mai, en plena època trumpista, és imprescindible fer universal el TPAN i alliberar-nos del monstruós perill nuclear.
Suscríbete para seguir leyendo
