L’Ajuntament de València suma a les seues col·leccions artístiques el quadro Crist eucarístic, obra del destacat pintor valencià Nicolau Borràs (Cocentaina, 1530 – monestir de Sant Jeroni de Cotalba, 1610), després d’exercir el dret de tanteig el Ministeri de Cultura en nom de l’Administració municipal. La pintura ha sigut adquirida per un preu de rematada de 14.000 euros (més comissió i impostos) en la subhasta celebrada ahir per la casa Setdart Madrid, i s’exhibirà en el futur centre d’interpretació del Sant Calze, que promou l’actual Govern municipal en la Casa del Rellotger, a escassos metres de la catedral.
Gràcies a este recurs, previst en la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, l’obra passarà a integrar-se pròximament en el patrimoni historicoartístic de la ciutat, la qual cosa garantirà el seu manteniment, divulgació i posada a la disposició de la ciutadania. “La citada adquisició, fruit de la col·laboració institucional entre les dos administracions, reforça els nostres fons artístics municipals i assegura la conservació pública d’una obra d’extraordinari valor artístic i simbòlic per als valencians”, ha destacat el regidor d’Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno.
Una representació primerenca i excepcional del Sant Calze
Fa unes setmanes, l’Ajuntament de València va sol·licitar a la Junta de Qualificació, Valoració i d’Exportació de Béns del Patrimoni Històric Espanyol, dependent del Ministeri de Cultura, l’exercici del citat dret de tanteig en benefici del consistori, atesa la rellevància patrimonial de l’obra, la idoneïtat de la seua adquisició i la seua plena integració en el discurs expositiu del futur centre d’interpretació. La peça, un magnífic i primerenc exemple d’esta temàtica en la pintura valenciana, és, a més, la representació pictòrica sobre la relíquia més antiga de les que es conserven en les col·leccions municipals.
“La incorporació del Crist eucarístic de Nicolau Borràs a les nostres col·leccions suposa enfortir el relat complet del Renaixement valencià, més enllà de les seues grans figures, i reivindicar altres artistes igualment fonamentals a l’hora d’entendre el seu desenrotllament i maduresa en el nostre territori”, ha manifestat José Luis Moreno. “D’altra banda, la compra de la citada peça es produïx en el context de la celebració del III Any Jubilar del Sant Calze a València, per la qual cosa l’adquisició d’esta obra és, sense cap dubte, una fita carregada de simbolisme en el marc de la commemoració del present jubileu”, ha afegit.
La influència del Sant Calze en la pintura valenciana
Tal com s’arreplega en el projecte museològic del futur centre d’interpretació, coordinat pel prestigiós historiador Miguel Navarro Sorní, “el Sant Calze apareix en la pintura valenciana en el segon quart del segle XVI, gràcies als pinzells de Vicent Macip i del seu fill Joan Macip (Joan de Joanes), que van introduir la sagrada relíquia en moltes de les seues representacions de l’Última Cena i dels Salvadors eucarístics. Tal seria l’èxit de les seues composicions i del predicament del qual gaudirien en terres valencianes que la seua producció seria àmpliament seguida pels pintors de la generació següent”.
En l’obra adquirida fa poc, un oli sobre tela de 101 x 76 centímetres, Nicolau Borràs, un dels seguidors més fidels i qualificats de Joan de Joanes, el gran pintor del Renaixement valencià, representa Jesucrist en el moment de la consagració de l’Eucaristia. En concret, l’escena mostra Crist, de mig cos, situat darrere d’una gran taula coberta per unes polides estovalles blanques sobre les quals descansa la relíquia del Sant Calze. Darrere, Crist alça la mà dreta per a mostrar la sagrada forma en la qual s’inscriuen les inicials IHS, al mateix temps que es posa la mà esquerra al cor.
Imatge de Jesucrist amb el Sant Calze, obra de Nicolau Borràs / Levante-EMV
D’acord amb José María Gómez Frechina, exconservador de pintura del Museu de Belles Arts de València, l’obra, de composició equilibrada, “transmet una espiritualitat silenciosa d’acord amb el caràcter meditatiu que definix bona part de la producció artística de Nicolau Borràs. Així, el rostre de Crist respon a l’ideal de bellesa serena i humanitzada característic de l’escola joanesca: oval facial equilibrat, transició suau entre llums i ombres, i un cuidat tractament del cabell i la barba. L’expressió arreplegada i la lleu inclinació del coll reforcen el caràcter meditatiu i silenciós de l’escena”.
D’altra banda, “el tractament de les teles, especialment el mantell roig d’amplis plecs i el fons verd ricament decorat amb brocats daurats, revela un domini notable del color, del volum i de la composició. El fons actua, així mateix, com un element de realç simbòlic, ja que aporta solemnitat sense restar protagonisme a la figura central, encarnada per Crist. Menció especial mereixen les estovalles blanques disposades en primer pla, tractades amb una precisió quasi miniaturista, els plecs angulosos i la lluminositat freda de les quals evidencien la pulcritud tècnica i l’atenció al detall pròpies de Nicolau Borràs”.
El Sant Calze en el context de l’Última Cena
“Segons els evangelis, la nit abans de la seua Passió, Jesucrist va celebrar la cena pasqual amb els seus deixebles. Era una cena ritual, en la qual es recordava l’alliberament del poble hebreu de l’esclavitud patida a Egipte”, continua explicant el projecte museològic del futur centre d’interpretació. “Lluny de ser una cosa informal, esta se celebrava seguint un ritual molt precís, amb gestos i paraules formals provinents de la tradició bíblica i judaica. Segons este ritual, després dels ritus preliminars, el pare de família agafava amb les mans un pa àzim i recitava la benedicció sobre este, el partia i donava un fragment a cada comensal”.
Així ho va fer Jesús, amb estes paraules: “Preneu i mengeu tots d’ell, perquè això és el meu cos, que serà entregat per vosaltres”. A continuació, es menjava el corder pasqual, amb el pa àzim i les verdures amargues. Després, omplia de vi una copa, anomenada el “calze de benedicció”, es passava als comensals i tots bevien d’esta, tal com va fer Jesús, però amb unes paraules que li donarien al ritu una nova significació: “Preneu i beveu tots d’ell, perquè este és el calze de la meua sang, sang de l’aliança nova i eterna, que serà vessada per vosaltres i per tots els hòmens per al perdó dels pecats”.
“Este calze havia de ser de pedra dura, no porosa, i passava de pares a fills, com una preuada relíquia. L’antiguitat del Sant Calze i la seua perfecció denoten que era propietat d’una família acomodada, que l’utilitzaria per al ritual pasqual des de generacions anteriors”. Una antiga tradició afirma que el Sant Calze de la catedral de València va ser la copa utilitzada per Jesucrist per a la celebració de l’Última Cena amb els seus apòstols. Una tradició reforçada, a més, per la concordança de les característiques del Sant Calze de València amb les que, en època de Jesús, tenia el “calze de benedicció” de la Cena Pasqual.
Suscríbete para seguir leyendo
