Per segon any consecutiu, la Conselleria d’Educació ha rebutjat reconéixer com a formació per al professorat les Jornades sobre Història, Educació i Memòria que organitza l’Ajuntament de Xàtiva els dies 27 i 28 de març amb el suport de la Xarxa Educació i Memòria (Xeim-PV) i la Delegació de Memòria Democràtica de la Diputació de València.
El cos central d’esta activitat de vocació formativa està dedicat a la transició a la democràcia, amb la intervenció de professors com Juan Sisinio Pérez Garzón, catedràtic d’Història Contemporània per la Universitat de Castella-la Manxa; Vicent Flor, doctor en Sociologia per la Universitat de València; Borja Ribera, doctor en Història Contemporània per la Universitat de València; Héctor Maravall, advocat laboralista en els despatxos de Comissions Obreres de Madrid el 1971, o Javier Tébar Hurtado, professor titular d’Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. També hi assistiran dones dels moviments socials antifranquistes de la dècada dels seixanta i setanta.
Les jornades van ser reconegudes per a la formació del professorat en 2024, però no en 2025 i tampoc en 2026. Segons defén el comité organitzador, la petició a la Conselleria perquè homologara el cicle de ponències es basava en el seu interés científic i en l’actualització de continguts per al professorat.
Llei de “concòrdia”
Els organitzadors invoquen diferents punts de l’ordenament jurídic que regulen el dret a l’educació i la veritat, com l’article 26 de la Declaració Universal de Drets Humans; l’objectiu 16 de l’Agenda 2030 o els articles 6 i 14 de l’actual Lomloe. Indiquen igualment que la Llei de memòria democràtica de 2022 “establix obligacions per als poders públics en este sentit (articles 43 i 44)”. “Així i tot, novament, l’Administració valenciana ha decidit no validar esta activitat formativa, sense aportar cap mena de justificació”, insistixen en un comunicat.
Des del comité organitzador atribuïxen la decisió de no incloure les jornades dins de la formació permanent del professorat al “reiterat negacionisme de l’Administració valenciana en relació amb la memòria democràtica”. I citen com a exemple altres jornades o congressos com els de Gandia, Cullera o la Vall d’Uixó, que han seguit el mateix camí. Els organitzadors critiquen també “el manteniment d’una llei mal anomenada de concòrdia, obertament reaccionària i contrària al coneixement científic. Mentrestant, de la formació del professorat ha desaparegut qualsevol contingut relacionat amb esta qüestió”, conclouen.
Suscríbete para seguir leyendo













