Abans de començar el partit els aficionats no sabien quina obra representaria el seu equip. Desitjaven que fos diferent de la que ens tenen acostumats, però sobre l’escenari del Palau d’Inca el Palmer Basket interpretà una vegada més el drama de la derrota, això sí, amb algunes novetats. El Palmer diumenge passat tornà a vestir-se amb la incòmoda disfressa d’equip que ocupa la cua de la classificació, amb una pesada motxilla farcida de moltes derrotes – dotze – i de poques victòries, només dues.
Encarnà de bell nou la funció d’un equip que lluità, que competí, però a qui la disfressa de cuer i la motxilla de les derrotes no permeteren un final diferent, la d’un equip que encara no ha trobat la drecera que li permeti sortir de l’obscur laberint on es troba, que ha canviat mitja plantilla i que ha estat dirigit per quatre entrenadors diferents. No pogué oblidar la despectiva realitat de la classificació. Fou acompanyat per una manca evident d’autoestima, que provocà, per exemple, que actors importants no fa tant de temps com Sanadze, Chapela, Carralero i Feliu acabessin amb valoració negativa. El lògic nerviosisme de la taula classificatòria perjudicà la funció de la companyia sobre el parquet.
L’actual Palmer està cercant la seva identitat i encara no l’ha trobada. Els nombrosos canvis produïts no han ajudat. El rol d’alguns jugadors amb el nou tècnic està canviant, resulta estrany i això no ajuda. Hi ha, sembla, uns jugadors que són molt primera unitat i d’altres que són molt segona unitat. Diumenge Atencia i Scrubb sostingueren l’equip, però foren massa illes (els primers 17 punts del grup foren seus; al descans ells dos sumaren 30 de valoració i l’equip només 36), però s’anaren desinflant (al determinant darrer quart Atencia només convertí 2 punts i Scrubb, 3). Roberts, el tercer pivot en la rotació, sorprengué, aprofità els 10 minuts que jugà i esdevingué el màxim rebotejador.
Al Palmer en atac li costà jugar en equip, compartir la pilota i acabà tan sols amb 4 assistències; en defensa ho intentà, però semblà més una qüestió individual que col·lectiva. No fou constant, una de les assignatures més difícils d’aprovar i representà més amb el cor que amb el cap. El cap fred en situacions d’igualtat en el marcador i en finals ajustats és un element diferencial, necessari perquè la moneda mostri la seva cara i no la creu.
Queda molta lliga, però ja es comença a mirar què fan els altres equips i concretament el Cartagena i el Melilla, que es troben en aquestes alçades de temporada en la mateixa situació que els turquesa. Enguany no en descendeixen tres, en baixen dos, una petita bomba d’oxigen i d’esperança.
Per altra banda, el Fibwi tornà d’Oviedo amb una àmplia derrota. Com reconegué Pablo Cano, l’equip no estigué a l’altura que el partit requeria, no mostrà la imatge que l’ha portat als bons resultats fins avui obtinguts. L’Oviedo fou, en una paraula, superior.
Suscríbete para seguir leyendo
