Televisió Espanyola ha omplert la seva graella de programes pseudo informatius –sembla que amb èxit d’audiència, cal afegir. Mentre va de Javier Ruiz a Jesús Cintora, passant per Gonzalo Miró i Marta Flich, encara li queda un poc de temps per preparar un producte digne d’un canal públic. Es tracta de Los archivos secretos del NO-DO, en el qual es recuperen dels soterranis de la Filmoteca Nacional gravacions del noticiari que posava «el mundo al alcance de todos los españoles». Imatges que mai es pogueren veure als cinemes del país.
Mallorca és protagonista del primer episodi de la sèrie documental. El 18 d’abril de 1956, Rainier III de Mònaco i Grace Kelly es casaren en mig d’una gran expectació mundial. Les noces entre el príncep d’una dinastia que governa el petit país des del segle XIII i l’estrella americana de Hollywood tenia tots els ingredients d’un conte de fades. Els nuvis embarcaren en el iot Deo Juvante II, un regal d’Aristòtil Onassis, en començar la lluna de mel. El seu destí? Mallorca.
En els fons de la Filmoteca es conserva una llauna etiquetada com Los príncipes de Mónaco en Mallorca. Mai es projectà. Per què? Anem per parts. El diumenge dia 21 fondejaren a la badia de Pollença, on ja protagonitzaren sopars d’homenatge a l’hotel Formentor. Les primeres imatges del documental mostren l’arribada del Deo Juvante II al Port de Palma, encara que el confonen amb les aigües pollencines. A partir d’aquí se succeeixen els actes que inclouen els respectuosos aplaudiments dels ciutadans de Palma que les troben pels carrers i amb els quals mantenen alguna conversa. Per exemple, quan surten d’una botiga on compraren tovalles i tovallons brodats, de l’apotecaria Rosselló de la plaça de Cort o de la fàbrica de vidres Gordiola, quan encara estava devora les murades.
Tot això contrasta amb els actes oficials, quan se’ls veu envoltats de militars i capellans. El capità general era Antonio Castejón, a qui el documental descriu com un dels més sanguinaris de la Guerra Civil per la massacre comesa a Badajoz. El bisbe era Jesús Enciso Viana. Aquí es filmà una escena genial. Mentre les autoritats i els prínceps estan asseguts a una sala de l’Almudaina, una dona col·loca estratègicament i de forma grollera un retrat de Francisco Franco sobre una taula. El dictador omple més pla de càmera que els protagonistes reals.
És molt cridanera la imatge de la ciutadana d’un país capdavanter de la democràcia acompanyada per tot arreu d’uniformats que havien muntat un cop d’estat i una guerra civil per posar fi a una república democràtica. Una actriu que poc abans del matrimoni havia guanyat un Òscar pel paper d’una dona turmentada per l’alcoholisme del seu home.
Franco omnipresent. I encara ho serà més fins a esborrar del tot la visita dels nuvis a Mallorca. El dictador no volia deixar passar l’oportunitat de rebre un dignatari internacional, encara que fos el del segon Estat més petit del món. Rainier i Grace abandonaren Mallorca el 3 de juny anant cap a Ibiza. Les pressions les obligaren a fer una estada a Madrid amb recepció oficial i sopar de gala a la residència del cabdill, el palau del Pardo.
Aquestes foren les imatges que es projectaren a totes les sales de cinema de l’Estat. Les de Franco amb les figures mundials del moment. No s’hauria pogut emetre un altre documental de la seva estada mallorquina o incloure una part en el protagonitzat pel dictador? La resposta és que res pot fer ombra al gran líder. Mallorca queda esborrada del gran esdeveniment. En aquest aspecte les coses no han canviat gaire. Cada dia ens hem d’empassar Isabel Díaz Ayuso i les bajanades que passen a Madrid. Cap mitjà dels autodenominats nacional té en compte el que succeeix fora de la M-30.
