Amb aquest títol ens podríem referir al fet que el Mallorca va estar a punt del miracle o la sorpresa durant un poc més de mitja hora, el temps que va mantenir el zero a un. Després, bona actitud i imatge, sentit de la competitivitat, però, al final una nova derrota en un escenari gairebé impossible i davant un rival superior en tots els aspectes del joc. Per tant, les sorpreses, efectivament, hauran d’esperar un altre moment i possiblement una altra època.
Curiosament, en un dels bons partits de Muriqi, que va donar sentit al joc i, fins i tot, amb bon toc de pilota, no va bastar perquè el Mallorca tornàs a Palma amb qualque punt. Davant equips més ben dotats tècnicament, cada pèrdua de pilota significa una oportunitat clara o un gol. És exactament el que va passar en el dos de la primera part.
Així i tot els mallorquinistes mostraren molt millor cara i maneres en aquest tercer partit de la temporada. Ni davant el Barça ni davant el Celta feren el joc fluid que, a moments, va oferir en el Bernabéu. Això és el que se li ha d’exigir a un equip professional. Fins i tot amb alguna oportunitat que va fregar l’empat amb rematades de Valjent i sobretot una de Samu Costa. El xut del portuguès, quan tothom donava el gol per fet, va ser neutralitzat per Carreras per evitar l’empat.
Aquesta vegada el Madrid no va haver de recórrer a l’embafadora èpica per guanyar el partit perquè sempre es va sentir superior. El Mallorca va recórrer al tòpic: “Va jugar com mai i va perdre com sempre”. Ara bé, si d’ara en davant mostra el mateix nivell competitiu, segurament aconseguirà més d’una victòria.
Com que el partit no va tenir molta més història, ens quedarem amb el debut prometedor de Jan Virgili. La primera pilota que va tocar, se’n va anar de tots menys de Militao que només el va poder aturar en falta provocant la targeta groga pel brasiler. La visita al camp de l’Espanyol segur que ja serà una altra història.
Suscríbete para seguir leyendo
