Santa Caterina Tomàs (28)
Caterina Tomàs i Gallard (Valldemossa, 1531-Convent de Santa Magdalena, 1574), religiosa mallorquina beatificada el 1792 pel papa Pius VI i canonitzada el 1930 pel papa Pius XI. És coneguda arreu de Mallorca pel nom de la Beata o la Beateta i de sor Tomassa o sor Tomaseta, i, poèticament, de la Santa Pagesa. Es commemoren festes en honor seu el 28 de juliol a Valldemossa, el primer diumenge de setembre a Santa Margalida, al juliol a Vilafranca de Bonany, i el tercer dissabte del mes d’octubre a Palma. La figura de santa Catalina Thomàs és molt present en la cultura popular mallorquina, especialment a Valldemossa. Mostra d’això són les rajoletes amb representacions de moments de la vida de la santa que a partir de 1962 (arran d’una exposició d’aquestes peces que va tenir lloc aquell any durant les festes) començaren a col·locar-se als portals de les cases valldemossines amb la inscripció: «Santa Catalina Thomàs pregau per nosaltres».
Les darreres feines
Amb el juliol s’acaben les feines derivades de la collita, i els pagesos i la terra viuen un temps de descans. El juliol era el millor temps per batre ja que, a més d’una temperatura càlida i seca, que li va bé al blat, al matí bufava el vent serè, que ajudava la rompuda de les espigues; al migdia, el sol, fortíssim, torrava la batuda a l’era, i a l’horabaixa, la marinada facilitava la feina de ventar. L’acció de ventar es feia quan s’havia acabat de batre i s’havia tret de l’era bona part de la palla. Llavors, el blat es tirava enlaire i l’acció del vent s’enduia el boll, que és la pellofa amb aresta, que cobreix el gra de blat o d’altres cereals; d’aquí l’expressió «Esser tot boll» (esser inútil o superflu), mentre que el gra més pesant queia aplomat.
Sant Ignasi de Loiola (31)
(Guipúscoa, 1491-Roma, 1556). Era un noble basc que va seguir la vida religiosa i va ser ordenat prevere; és el fundador de la Companyia de Jesús, aprovada pel papa Pau III (1540). És venerat com a sant per l’Església Catòlica Romana. Els membres d’aquest orde es coneixen popularment com a jesuïtes. Amb gairebé 20.000 membres, és l’Orde més gran de l’Església Catòlica de l’actualitat. La seva estricta formació de més de 10 anys (estudien filosofia i teologia, a més a més de realitzar «pràctiques» en àmbits molt diversos i estudiar diferents llengües) els va convertir durant més de quatre segles en els líders intel·lectuals del catolicisme. Els jesuïtes realitzen els tres vots habituals de la vida religiosa (obediència, pobresa i castedat), però a més a més, afegeixen un vot extra d’obediència al Papa de Roma. L’ensenyança i les cases d’exercicis espirituals han fonamentat bona part de les actuacions de l’Orde. Sant Ignasi és invocat per alleugerir les febrades.
Comença l’agost
El nom d’aquest mes deriva de l’emperador romà Octavi August. Al calendari romà, l’agost s’anomenava «sextilis» –sisè mes- i constava de 29 dies. L’emperador, a qui el mes li era molt propici, li va afegir dos dies per igualar-lo al juliol, consagrat al seu antecessor Juli Cèsar. Aquest és el mes de calor i de secada. Les feines del camp ja estan totes enllestides i ve un període de repòs amb la finalització d’un altre cicle vegetal. És el mes de les festes patronals, de les vetllades fins altes hores, dels refrescos, i de les menjues estiuenques. Mallorca sembla una gran festa compartida. És considerat com el més calorós de tots els mesos –i dia 10 el punt àlgid-.
Nostra Senyora dels Àngels (2)
L’església commemora l’advocació de la Mare de Déu als Àngels; aquesta devoció fou impulsada per l’orde dels franciscans. Són les festes de la Patrona de Pollença, amb el simulacre de moros i cristians, tot rememorant la batalla del 30 de maig de 1550 on els cristians, encapçalats per Joan Mas, aconseguiren la victòria sobre els pirates de Dragut. El primer acte comença a les cinc de la matinada a la plaça Major: la interpretació de l’Alborada a càrrec de la Banda de Música de Pollença. Després s’ofereix la missa en honor a la Patrona, amb els cossiers que ballen l’oferta. El moment més esperat es produeix a l’horabaixa, a la plaça de l’Almoina, on es representa la trobada entre Joan Mas i Dragut, quan Joan Mas alça la veu al cel i crida: «Mare de Déu dels Àngels, assistiu-mos. Pollencins, aixecau-vos, que els pirates ja són aquí!», i es produeix el xoc entre els dos bàndols. Des d’aquí els cristians fan retrocedir els invasors fins a l’església de Sant Jordi, on apareix l’«Ajuntament Vella». Aquest segon combat representa l’alliberament de les dones i els nins. El tercer i darrer enfrontament té lloc al camp de futbol de Ca n’Escarrinxo; Joan Mas es fa amb la bandera enemiga i es dirigeix fins a la parròquia de Pollença: aquí canten el Tedèum i el Puix Patrona, en acció de gràcies.
Sabíeu que…
- Avui és el Dia contra l’Hepatitis. Dijous (31) és el dia dels Guardaboscos.
- Sant Abdó i sant Senén (30), festes patronals d’Inca. Estan enterrats a Arles, al Vallespir (Catalunya Nord). Coneguts popularment com a Nin i Non, des d’allà es va escampar la seva fama de missers de la pagesia.
- Els cínics eren filòsofs riallers, que recomanaven cercar la felicitat a la terra fugint dels grans ideals i compartint la vida amb tothom.
- A les festes dels pobles o dels barris ciutadans, no hi solien faltar mai les corregudes, i no hi falten encara ara. El cós normalment era un carrer o plaça del mateix poble, o bé un terreny de fora vila habilitat cada any per aquesta finalitat, sobretot quan es tractava de corregudes de bísties o de vehicles de tracció animal. La paraula «cossier» segurament ve d’aquesta arrel, ja que van recorrent, dansant, diversos carrers del poble.
Suscríbete para seguir leyendo
 Caterina Tomàs i Gallard (Valldemossa, 1531-Convent de Santa Magdalena, 1574), religiosa mallorquina beatificada el 1792 pel papa Pius VI i canonitzada el 1930 pel papa Pius XI . És coneguda arreu de Mallorca pel nom de la Beata o la Beateta i de sor Tomassa o sor Tomaseta, i, poèticament, de la Santa Pagesa. Es commemoren festes en){kind=link}