Onze relats en valencià recuperen la memòria de l’aigua

 L’aigua, eixa força que alimenta, erosiona i vincula, és enguany el fil conductor de la campanya «Llegir en valencià», una iniciativa de la Fundació Bromera que, en la seua dinovena edició, convida a la reflexió col·lectiva a través de la literatura. Sota el lema La memòria de l’aigua, la proposta aplega amb onze narracions originals que retraten l’impacte d’este recurs essencial en la cultura i la vida dels valencians i valencianes.

L’acte de presentació va tindre lloc a la Sala Rex d’Alzira, en una trobada conduïda per l’actriu Dèbora Esteve i marcada per la complicitat entre llengua, territori i emoció. Els textos han estat escrits per autors i autores com Elvira Cambrils, Paco Esteve, Raquel Ricart, Guillermo Colomer, Natàlia Gisbert, Teresa Broseta, Joan Olivares, Magda Simó, Pep Castellano i Clàudia Serra o Anna Rúbio Fandos qui obri la col·lecció amb El riu efímer, el primer llibre, que es distribuirà de manera gratuïta a partir del 22 de juny amb Levante-EMV i Información. Una narració commovedora inspirada en la DANA de 2024, una tempesta que va colpejar durament diverses comarques valencianes. El relat connecta la destrucció d’aquells dies amb la capacitat de resiliència de les persones que la van viure, teixint un pont entre la memòria recent i la literatura.

Des de la Fundació Bromera, es remarca el compromís amb la cultura com a forma de resistència i de superació col·lectiva. En paraules de la seua directora, Rosa Mengual, “distribuir milers de llibres any rere any és una manera de fer costat a la memòria compartida, d’enfrontar les pors que deixen les catàstrofes i de sembrar esperança. Llegir en valencià —afirma— és un acte de cura, de resistència i de mirada al futur”.

Els relats, inspirats en objectes reals del Museu Valencià d’Etnologia (l’ETNO), aborden una temàtica concreta relacionada amb l’aigua: des de la DANA de 2024 i la pantanà de 1982 fins a la riuà de 1957, passant per l’ús dels antics llavadors, els sistemes tradicionals de reg, els pantans i l’energia hidràulica, el comerç fluvial de la fusta pel Túria, els esports aquàtics, la neu com a recurs natural, l’aigua embotellada, i el paper de la pesca i el turisme. Esta mirada literària sobre el passat hidràulic valencià és una manera d’enfortir la memòria col·lectiva i, a la vegada, de fer valdre la llengua pròpia.

Les intervencions institucionals, des de representants de les universitats, entitats privades com Teika o Caixa Popular fins a membres de l’AVL i el Consell Valencià de Cultura, van remarcar la importància de defensar el valencià i les aliances entre el món cultural i educatiu. L’acte va tancar amb la interpretació a flauta, d’Al meu país la pluja, de Raimon, un gest poètic que va fondre aigua i llengua en una sola veu.

La campanya compta amb el suport de més de quaranta entitats públiques i privades, i inclou un concurs amb premis setmanals i un regal final per als lectors més fidels. Una iniciativa coral que, des de la paraula, rega les arrels de la identitat valenciana. Per obtindre més informació de la campanya visita el web www.llegirenvalencià.org

Fuente