Quan arriba Sant Jordi, els carrers s’omplen de roses, llibres i històries que connecten amb l’ànima. És un dia en què la literatura esdevé protagonista, però per a algunes persones, aquest amor pels llibres no s’encén només un cop a l’any. Un clar exemple és la menorquina Blanca Noguera, una veu que ha fet dels llibres una finestra oberta al món gràcies als seus perfils en català a les xarxes socials.
Com va començar la seva trajectòria com a creadora de contingut literari?
Durant la pandèmia l’any 2020 tothom es va descarregar massivament TikTok, jo ja feia servir la xarxa anterior, Musical.ly. Vaig començar a gravar alguns vídeos que ara em fan molta vergonya, i després em faig crear el perfil d’Instagram. Record que em van regalar molts de llibres d’una editorial per Nadal, em va fer molta il·lusió i els vaig mostrar a càmera, i des d’ençà que l’editorial m’envia totes les seves novetats. Estic superagraïda. Ara, no és la meva feina, però complementa els meus ingressos.
Aquest vídeo fa ser un punt d’inflexió per a vostè, ja li agradava la literatura des de ben petita?
De petita llegia moltíssim. A l’adolescència vaig tenir un petit recés, però en la pandèmia vaig començar a llegir més. També, he estudiat Filologia Clàssica, cosa que ha fet que la meva formació giri al voltant dels llibres.
La llengua forma un paper fonamental en el seu contingut: fer els vídeos en català va ser una cosa natural o una decisió?
Completament natural. No m’imaginava fent el contingut en cap altra llengua, no em sortiria tan natural ni tan bé. No sé xerrar tan bé cap altre idioma. També, com que la majoria dels llibres que llegesc són en català, no té cap sentit que em posi a xerrar en una altra llengua. És una elecció natural.
S’ha trobat mai amb dificultats pel fet de fer contingut en català? I en concret, en català dialectal?
Tot el contrari, si hagués fet els vídeos en castellà o anglès m’hauria perdut entre els milers de milions de persones que fan el mateix. En canvi, fer els vídeos en català m’ha obert una porta d’entrada directa a un món molt concret, que potser no em permetrà un creixement espectacular, però tampoc és el que cerc. De fet, al principi no cercava res, no pretenia que fos la meva feina. Ara, sí que em dona qualque ingrés, estic molt agraïda, i form part d’un circuit en el qual em sent molt còmoda. Pel que fa al dialecte, el meu català és el que ha atret a segons quines persones: hi ha gent que li fa curiositat sentir un xerrar diferent, i també és el teu tret diferencial. Sé que de vegades això no s’entén, però m’ha jugat a favor.
Quin tipus de públic li segueix més? Ha notat interès fora de les Balears?
I tant, jo la majoria dels llibres que coment són en català, i qualsevol que xerri l’idioma o l’estigui aprenent s’interessa.
Creu que hi ha prou espais en català dins les xarxes?
S’han començat a interessar pel meu perfil programes de televisió i ràdio, però ha arribat més tard. Hi ha l’interès, però la comunitat és només mallorquina. Quan es xerra de les Balears, s’acaba caient en la centralització dels continguts: són de Mallorca, xerren de Mallorca i estan fets per gent de Mallorca. A Menorca, només hi ha una altra persona que fa contingut en català, en Joel, i hem fet bastant pinya, però no podem xerrar d’un conjunt de creadors. Tot i que compartiguem la insularitat, no venim del mateix lloc. M’agradaria que s’inclogués a Menorca i sobretot a Eivissa, que costa molt trobar gent que faci contingut en català allà.
M’agradaria que s’inclogués a Menorca i sobretot a Eivissa (als espais en català a les xarxes)
Quins autors o autores li han influït més en el seu camí literari?
Record molt quan vaig començar a tornar a llegir Montserrat Roig, amb la seva obra ‘Digues que m’estimes encara que sigui mentida’, que xerra molt de Barcelona i la literatura. Ella diu que són les seves dues pàtries. Poc després vaig anar a viure a Barcelona, anava pels carrers i recordava tot el que havia escrit Roig. També, la literatura d’època m’agrada molt, de l’època victoriana, posterior o anterior.
Dels darrers cinc llibres que ha llegit, quin és el que més recomanaria?
Claríssimament, ‘Vent de Grop’, d’Aurora Bertrana, una dona valentíssima que era reportera a principis del segle XX, viatjava per Papua Nova Guinea, el Marroc…, I escrivia sobre el que veia, sense por, perquè viatjava tota sola en aquella època. Pretén ser una novel·la rosa, però és només un pretext per criticar la massificació a la Costa Brava als anys seixanta. És fortíssim, perquè xerra de la Costa Brava, però podria estar xerrant de Mallorca, Menorca o Eivissa. Els interessos dels turistes per damunt dels interessos dels locals, la gent deixant de xerrar català…, podria ser ara mateix.
Hi ha qualque autor o autora de Menorca que vulgui destacar del panorama contemporani o clàssic?
Bartomeu Obrador Cursach, filòleg clàssic, que ha escrit un assaig boníssim, ‘La pupil·la de la mar’, que és d’una editorial petitona de Menorca que es diu Edicions Cuc. És un assaig sobre els moments del món islàmic a Menorca, i reflexiona sobre si ho sentim nostre o no. És a dir, per què sentim tan nostre els talaiots i el que ens han deixat, i ho conservam tan bé a nivell arqueològic. En canvi, tenim, segurament, moltíssimes restes islàmiques en el nostre voltant i no els hi prestam tanta atenció. Em sembla que ho ha escrit meravellosament, no tan sols la nostra història sinó la reflexió del temps present. Ho ha filat molt bé.
Creu que els creadors de contingut poden ajudar a donar visibilitat a la literatura de les Illes?
Crec que tal com ho faig jo i ho fan altres, hem de fer una aporta per la lectura. Segurament molts de llibres els tenim tots a casa, molts tenim a Carme Riera a la llibreteria. Hem de donar una oportunitat i hem de xerrar d’això a les xarxes. Perquè està molt bé mirar cap enfora, però tenim grans autors a casa, i els hem de reconèixer.
