El nombre de persones nascudes a la Ribera que han fet d’un país estranger la seua llar no para de créixer. La comarca exporta cada vegada més mà d’obra en un context demogràfic en el qual les estadístiques de natalitat es troben en retrocés i, no obstant això, la població augmenta davant de l’arribada de nous veïns.
Siga per motius laborals, sentimentals o d’altres que puguen influir en una mudança més enllà de les fronteres espanyoles, la dada que mostra quants riberencs que habiten en altres països va registrar l’1 d’agost la seua xifra més alta, segons l’últim cens electoral d’espanyols residents en l’estranger publicat per l’Institut Nacional d’Estadística. En concret, n’eren 7.780. El valor, atesa la naturalesa del padró, només té en compte les persones majors de 18 anys i, per tant, amb edat per a votar.
Per localitats
Només durant els huit primers mesos de l’any, quasi dos-cents adults han engrossit el cens, que va començar l’any amb una dada inferior: 7.601. Si bé és cert que no suposa un gran increment, constata una tendència en alça. Si es tira la vista cap arrere, es reafirma este plantejament, perquè el gener de 2020 la xifra es trobava per davall dels set milers. Des que va irrompre la pandèmia, malgrat les restriccions de mobilitat inicials, el nombre de riberencs que s’han establit en altres països s’ha incrementat un 12,2 %.
Cullera és, si es comparen les estadístiques per municipis, la localitat de la Ribera amb un nombre més gran de persones adultes que havien canviat la seua residència a un altre país, amb 1.162, en data 1 d’agost. A pesar que, per grandària, està per darrere d’altres ciutats, se situa al capdavant a l’hora d’exportar el seu talent a l’estranger. De fet, Alzira, amb una població que duplica la de Cullera, figura en menys documents d’empadronament en l’estranger, amb 1.137 majors d’edat. Algemesí, per la seua banda, tenia, a principis d’agost, 865 dels seus veïns repartits pel món. Sueca, amb 682, i Carcaixent, amb 656, se situen a continuació.
En el costat oposat, Tous és el poble de la Ribera amb un menor nombre de veïns en l’estranger, amb sis, seguit de Cotes, amb nou. Benicull i Fortaleny també es troben entre les localitats que menys persones exporten, amb onze cada una.
Evolució
Els moviments poblacionals són la raó que explica el creixement demogràfic de la Ribera en l’última dècada. Si es té en compte que el nombre de persones que se’n van a l’estranger no para de créixer i que els índexs de natalitat, per contra, decreixen, seria lògic pensar que la comarca perd població any rere any. Però no succeïx així, ja que l’arribada de nous veïns des d’altres zones del país o del món ha elevat el cens comarcal per damunt dels 310.000 habitants, una xifra que entre 2012 i 2022 es va mantindre entorn dels 306.000.
Suscríbete para seguir leyendo
