Avui és santa Helena
Avui l’Església catòlica celebra la festivitat de santa Helena de Constantinoble, venerada per la comunitat catòlica, la luterana i l’ortodoxa. Santa Helena (248-328 dC), mare de l’emperador romà Constantí I (que va governar del 306 al 337 dC) és famosa sobretot pel seu pelegrinatge a Jerusalem, on la tradició afirma que va trobar la Vera Creu de Crist i va construir la Basílica del Sant Sepulcre. És considerada la patrona dels arqueòlegs, els conversos, els matrimonis difícils i els divorciats. Iconogràficament es representa vestida com una emperadriu romana i duent una creu. A l’església de Santa Creu de Palma, en el retaule major, d’estil barroc tardà, hi ha una imatge de santa Helena
Sant Magí (19)
Sant Magí fou un ermità del segle III –morí el 25 d’agost de l’any 306-, nascut a Tarragona, d’on és el sant patró (altres tradicions situen la seva naixença a Borgonya, on havia estat el fill d’una noble casa), martiritzat pels romans a començament del segle IV. Diu la tradició que sant Magí va fer brollar miraculosament l’aigua donant tres cops a terra amb el seu bastó. També es diu que el dia del Sant, el 19 d’agost, cal banyar-se els peus a les fonts set vegades, i que cal endur-se una mica d’aigua a casa. Durant segles, poblacions com Barcelona, Tarragona, Lleida, Cervera o Igualada han anat a cercar aigua de les fonts de Sant Magí de Brufaganya, per fer-la entrar després de manera solemne al seu municipi i repartir-la entre els veïns. A la barriada de Santa Catalina de Palma, hi ha la parròquia de la Immaculada Concepció i Sant Magí.
Entra la lluna plena (19)
Per sant Bernat (20) és un bon moment per fer saó per a la sembra de les patates tardanes. Per sant Bartomeu (24) l’oliva que cau ja té oli, per això el bestiar ja no pastura dins els olivars. A finals de mes ja tanquen dins la soll els porcs per engreixar. Convé preparar el cubell, les botes, els barrals i tots els estris necessaris per fer vi, fonyador, premsa, etc. Convé revisar l’estat de les teulades i arreglar els desperfectes abans de les pluges de les darreries d’estiu. Convé posar a recer la llenya que s’ha assecat amb la calor perquè no es podreixi.
Sant Bernat de Claravall (20)
Patró de Sant Bernat de la Real de Palma. Se’l representa amb l’hàbit blanc i el cap rapat amb una cinta prima de cabell, mitra als peus –símbol de rebuig als nomenaments-, dimoni encadenat, un ca roig o blanc tacat de roig –en recordança del somni de la seva mare que un ca guardaria la casa de Déu i lladraria contra la malignitat-, llibre de la Regla –perquè ell fundà l’orde i n’especificà les normes- i un eixam per la suavitat de la seva doctrina i caràcter. Va fundar l’orde del Císter, i és l’advocat dels apicultors.
Sant Bartomeu (24)
Festes patronals de Capdepera, Consell, Montuïri –surten els Cossiers-, ses Salines, Sóller, Valldemossa, s’Illot –Sant Llorenç des Cardassar-, Randa –Algaida-, Cas Canar i Jornets –Sencelles-. D’origen hebreu, el seu nom significa “fill de Ptolomeu”. Va viure al s. I i fou apòstol de Jesús; predicà a l’Índia on va patir martiri. És el protector dels sastres, pelleters, enquadernadors, carnissers, fabricants de guants. El seu atribut és el ganivet amb què fou esquarterat viu; moltes vegades du la seva pell damunt el braç. El Bartomeu dels evangelis sinòptics era probablement el patronímic de Natanael, nomenat així únicament en l’Evangeli de Sant Joan. Natanael, per tant Bartomeu, va conèixer Jesús gràcies a Felip; en veure’l, Jesús digué: “Vet aquí un veritable israelita on no hi ha falsedat”. De la seva vida, després de la Pentacosta, no se’n sap res. Segons la tradició va morir decapitat.
Sabíeu que…?
Dilluns (19) és el Dia de l’Assistència Humanitària; i el Dia de la Fotografia. Dimarts (20) és el Dia Mundial del Mosquit. Dimecres (21) és el Dia Internacional de commemoració i homenatge a les Víctimes de Terrorisme.
Dissabte (24) és la Fira de Sant Agustí a Felanitx.
Fulles de col verdes es poden posar a les amanides, talladetes a la juliana. Les fulles verdes van carregades de vitamines. El mateix es pot fer amb les fulles de les pastanagues.
Un bon àpat fred, típic d’Itàlia es fa amb ceba, tomàtiga, tonyina i alfàbrega. Tot cru, a trossos, trempat amb oli, sal i herbes aromàtiques. Es menja amb pa.
La figuera és obstinada i agraïda. En terra de secà prospera i dona molt fruit. És resistent i arrela fondament, però els primers anys agraeix un bon reg. La “cabrafiguera” és la figuera borda, molt útil per a la reproducció de les figueres fèrtils. Unes vespes viuen dins les figues de la cabrafiguera: a la primavera surten i s’enduen el pol·len a les figueres fèrtils. Així pol·linitzen i milloren la qualitat de les figues. La cabrafiguera arrela fins i tot en escletxes de roques i parets. Lloret de Vistalegre ja prepara a fons la Festa del Sequer –primer dissabte del mes de setembre-.
El futur del planeta depèn de la biodiversitat –bé, depèn, també, de moltes altres accions-. Hem de frenar la desaparició d’espècies, perquè la diversitat és la font primera de la vida. A més, és necessari frenar la contaminació ambiental i el canvi climàtic.
«Jo no puc bufar el vent, però puc hissar la vela per tenir el vaixell preparat per quan bufi el vent» (E.F. Schumacher, intel·lectual i economista alemany, 1912-1977).