L’exercici de supervivència i l’agonia del Mallorca no ha estat suficient per sumar ni un sol punt davant la Reial Societat. Si d’entrada l’equip d’Imanol Alguacil és superior al de Javier Aguirre, amb onze jugadors a cada banda de camp, encara ho va ser més davant un que va jugar tota la segona part amb un home menys a causa de l’expulsió i la reincidència d’Antonio Raíllo.
L’actitud de Raíllo és totalment injustificable, ja sigui l’àrbitre González Fuertes, un dels pitjors de la categoria, o un altre. La seva expulsió va condicionar totalment el joc i evidentment el resultat, que podria haver estat d’empat, perquè la Real tampoc no va tenir grans oportunitats. Però n’hi va bastar una de clara, perquè Merino, marcat per dos jugadors que no són centrals, decantés el resultat per al seu equip. El partit i el joc només va tenir una direcció i una marxa: la que hi va posar la Reial, conscient de la seva qualitat tècnica inspirada en un magnífic Take Kubo. La muralla defensiva va caure pel seu propi pes, perquè els mallorquinistes no aconseguiren sortir de la seva àrea ni del seu camp en tota la segona part.
El Mallorca va perdre una excel·lent oportunitat per posar més distància amb la zona de descens, quan ja havia fet una primera part més que correcta. Per sort, els altres equips, Cadiz i Celta, també continuen la seva erràtica temporada i perderen els seus partits. El Mallorca-Real Societat d’ahir no serà en cap cas un assaig per al partit de tornada de la Copa. Les pulsacions i sensacions no seran les mateixes. El partit es juga a Sant Sebastià i davant un equip, recordem-ho, que disputa la Champions. Al Mallorca, li convindria no fer volar coloms i centrar-se en la lliga i en el partit de dissabte que ve a Vitòria. L’espera l’Alabès de Luis García Plaza.
