Estimats amics i amigues:
En començar la Setmana Santa, l’Església ens reuneix al voltant de l’altar per celebrar el Diumenge de Rams. Amb l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, comencem el camí que ens conduirà a la Passió, la Mort i la Resurrecció del Senyor. L’Església es situa avui en el llindar del Misteri, aclamant amb rams al Rei i meditant el relat de la Passió, deixant-se traspassar per la glòria i la creu, actualitzant l’amor extrem de Crist.
I en aquest context d’entrega total, posem l’ànima en la Missa Crismal: una litúrgia lluminosa que ens torna a l’origen de la nostra Unció i que celebrem cada Dimarts Sant a la Catedral. I en aquest refugi tant important per als sacerdots desitjo quedar-me avui. Abans d’endinsar-nos en el misteri de la Passió, el Senyor ens torna a l’arrel: a la unció, a la crida, a l’aliança segellada en el dia de la nostra ordenació. Com a Natzaret, torna a ressonar enmig de l’assemblea la veu de Crist: «L’Esperit del Senyor reposa a sobre meu, perquè Ell m’ha ungit» (Lc 4, 18). I, en la seva veu, en la textura delicada de la seva paraula, cadascun reconeix el seu nom.
Les tres àmfores que es presenten davant de l’altar –l’oli dels catecúmens, el dels malalts i el del Sant Crisma– no son simples gerres: són paràbola visible d’una Església que lluita, que consola i que és enviada.
L’oli dels catecúmens ens parla de la lluita, d’aquesta batalla evangèlica que es lliura en el secret del cor. El veritable combat del cristià és negar-se a ell mateix (cf. Mt. 16, 24), desfer-se de l’orgull, cultivar el diàleg pacient, exercitar l’escolta, abraçar el silenci fecund i la misericòrdia. És estar sempre al costat del germà. L’oli dels malalts és sagrament de tendresa, és l’oli vessat amb subtilesa sobre la fragilitat humana, presència entranyable de Crist que s’inclina davant el que sofreix. Cada vegada que l’Església ungeix un malalt, aboca la proximitat compassiva del Bon Samarità: «Vaig estar malalt i em vau visitar» (Mt 25, 36). Com repetia el Papa Francesc, l’Església està cridada a ser «hospital de campanya»: lloc on l’oli del consol sana les ferides invisibles de l’ànima. I el Sant Crisma és signe de filiació i d’enviament, és la marca de l’Esperit que ens configura amb Crist, l’Ungit del Pare. I qui ha estat ungit, no pot guardar per a sí mateix el perfum; ha de portar a tots els racons del món l’aroma del servei, de l’acolliment, de la paciència, de la misericòrdia i del perdó.
Abans de contemplar la Creu, tornem a la Unció; abans del silenci del sepulcre, escoltem la veu que ens envia. Que aquesta Setmana Santa ens trobi revestits de l’Amor i que, en renovar les nostres promeses, puguem dir amb veritat: «Senyor, som aquí, ungits per a estimar amb l’aroma de Crist».
* Sergi Gordo Rodríguez és bisbe de Tortosa
Suscríbete para seguir leyendo
