Hi ha teoremes i números especials que no passen discretament per la vida escolar, sinó que, tot i no saber molt bé de què van o quines aplicacions tenen, els alumnes recorden el seu nom gairebé per sempre. Entre els primers, sens dubte el Teorema de Pitàgores n’és un clar exemple (aquell que relaciona els costats d’un triangle rectangle) i entre els segons, el número pi (π), un nombre irracional, que té infinites xifres decimals i que, per simplificar resumim en 3,14, tot i que aquest valor no és el real.
π és una d’aquelles idees matemàtiques que, com les bones històries, ens apareixen quan no t’ho esperes. Un nombre que apareix quan es mesura qualsevol circumferència, quan es calculen ones, quan s’estudien probabilitats o fins i tot quan els físics intenten descriure el moviment de l’univers. Un número, en definitiva, que ens recorda que les matemàtiques no són només una col·lecció de fórmules, sinó una manera d’entendre el món.
Avui, 14 de març (3/14 en el format anglosaxó) és el dia π i més genèricament, el Dia Mundial de les Matemàtiques, una jornada pensada per recordar que els nombres i les idees matemàtiques formen part de la nostra cultura tant com la literatura, la música o l’art.
Encara avui, quan la ciència dels nombres, de les figures i els càlculs ens surt per tot arreu (només el fet de dividir entre uns quants el total d’una factura d’un restaurant ja és calcular), molts pensen que les matemàtiques són una mena de territori àrid, poblat per fórmules incomprensibles i problemes sense ànima. Però no és així. A les matemàtiques hi ha també poesia, una branca de la literatura que també té el seu dia aquest mes, en concret el 21, quan comença la primavera, data que coincideix amb la del naixement de Bach (o és a l’inrevés?).
Però tornem a π. Aquest nombre ja fascinava els antics babilonis i egipcis, que intentaven aproximar-lo quan calculaven la superfície de camps circulars o la mida de grans construccions. Més tard, matemàtics grecs com Arquímedes dedicaren hores a intentar determinar-ne el valor amb més precisió. I encara avui, segles després, continuam fent el mateix, ara amb l’ajuda d’ordinadors que han calculat el seu valor amb 314 bilions (314, sí!) de xifres decimals, un rècord que es va aconseguir l’any passat amb un servidor molt potent que va estar funcionant més de 100 dies seguits.
Ara bé, la pregunta és inevitable: té utilitat trobar tantes xifres? Probablement no. Però sí que té sentit per comprovar l’admiració que desperta aquest curiós número, que en el fons simbolitza una de les grans virtuts de les matemàtiques: la capacitat de trobar ordre i regularitat enmig de la complexitat: la roda d’una bicicleta, una tassa de cafè o l’òrbita d’un planeta, tenen en comú la mateixa relació entre la longitud del seu contorn i el seu diàmetre. Sempre. Sense excepció. I aquesta relació és precisament π. No és això sorprenent?
I com a curiositat, com que els seus decimals continuen indefinidament sense seguir cap patró repetitiu, entre les seves xifres podem trobar qualsevol combinació imaginable de nombres. Això vol dir que, tard o d’hora, dins la llarga seqüència de decimals de π hi apareixerà la data del nostre naixement: el dia, el mes i l’any escrits un darrere l’altre (ho podeu comprovar a la web: https://pilookup.com/). La nostra data de naixement amagada dins π. És una idea gairebé literària: un nombre infinit que, d’alguna manera, conté petites peces de la nostra pròpia biografia. I aquí és on π torna a tenir alguna cosa a dir, perquè darrere d’aquest nombre infinit hi ha una metàfora poderosa: la del coneixement humà. Podem calcular cada vegada més decimals, podem acostar-nos-hi més i més, però mai no arribarem al final. Sempre hi haurà una xifra més. Aquest fet ens recorda que la recerca del coneixement és, en si mateixa, una aventura sense límits.
Així que benvingut sia el Dia Mundial de les Matemàtiques, ja que en el fons el que celebram és la capacitat humana de fer preguntes i cercar patrons. Les matemàtiques no només serveixen per construir ponts o dissenyar ordinadors, sinó per exercitar una forma de pensament que ens ajuda a mirar el món amb més curiositat i esperit crític.
En una època en què les dades, els percentatges i les gràfiques ens envolten constantment, entendre el llenguatge dels nombres és gairebé una forma d’alfabetització, de deixar al darrera l’anumerisme.
Celebrar les matemàtiques és, en el fons, celebrar la curiositat humana. I π n’és una de les seves millors excuses, per què si un simple nombre és capaç de despertar aquesta fascinació, potser les matemàtiques no són tan fredes com alguns pensen.
Suscríbete para seguir leyendo
