Joaquim Nadal en va fer prou amb uns degoters a Palau que es van retransmetre en directe per tot Catalunya a través del canal 33 per actuar i posar fil a l’agulla per a la construcció de Fontajau. Però aquell flamant pavelló inaugurat per Moses Malone el 4 de setembre de 1993, camí dels 33 anys, necessita una notable posada a punt. Fa temps que es queixa, però ningú li fa cas. Encara que això vulgui dir fer el ridícul a Catalunya, Espanya i Europa, quan els seguidors del bàsquet veuen que aquí quan no s’apaguen els llums, es fonen els marcadors. O la caldera no funciona, aquesta és l’altre.
L’últim capítol el vam tenir divendres durant l’Spar Girona-Saragossa. Amb el partit calent, calent (76-78), els focus de la pista central no van poder suportar un microtall elèctric es van apagar. Un desastre més a l’expedient i, com deia Roberto Íñiguez als vestidors, «no és la primera vegada que passa, i aquesta no és la imatge que volem donar».
Canviar els focus per equips de led, molt més eficients energèticament i que permeten un notable estalvi, val 250.000 euros, números rodons. Ho arrosseguem des de 2024, però aleshores la subvenció europea que aspirava rebre l’Ajuntament es va denegar, i no s’hi va trobar cap altre remei. Qui dies passa, anys empeny, fins que la realitat ha deixat la instal·lació com una de les menys preparades del bàsquet professional a l’Estat.
A Girona sempre ha costat que les administracions s’involucressin amb elevades quantitats econòmiques en projectes esportius (privats). Però potser, tenint en compte que Fontajau és municipal, almenys avui, i que el Bàsquet Girona passeja el nom de la ciutat a l’elit, seria hora de posar llum en aquesta foscor.
