L’habitatge és hui la primera preocupació de la ciutadania. I si alguna cosa tinc clara és que esta crisi habitacional no la solucionaran només els qui necessiten una vivenda i els qui la tenen. Cal política. Política útil. Política de veritat. Política feta per a les persones i per a donar solució a les necessitats socials. Perquè és evident que el mercat ha fallat, creant una situació que afecta totes les edats. La Constitució, de la qual tant s’ha parlat estos dies, diu que l’habitatge digne és un dret. Per això és urgent actuar per a garantir este dret constitucional. No és una opció. És una obligació.
Des del Govern d’Espanya s’ha demostrat que existeixen mecanismes per a intervindre mercats, com es va fer amb el mercat elèctric per l’escalada de preus derivada de la guerra d’Ucraïna. Per això, des del PSPV estem posant l’habitatge en el centre de l’agenda política. Perquè la idea neoliberal de deixar fer ha fracassat. Ens han venut que el mercat es regula sol, però quan deixes que siga el mercat qui regula l’habitatge el resultat és el que tenim ara: preus inflats, joves expulsats, famílies atrapades i especulació fora de control. Quan la dreta diu que la política no s’ha de posar, el que està dient és que els preus els marcaran els mateixos de sempre, deixant desprotegida la gent normal.
El mercat de l’habitatge necessita regulació per a funcionar. Igual que es va regular el preu de l’energia en els pitjors moments de la guerra d’Ucraïna. Quan el mercat falla, l’Estat ha d’actuar. Ara patim sobrepreus, falta d’habitatge social, famílies que no arriben, joves que no poden emancipar-se… Són motius suficients per a replantejar-se el model. Perquè el laissez-faire ha creat el problema. I els qui creiem en la política útil no tenim por d’intervindre quan cal. Perquè la política de veritat no és la del soroll, és la que resol problemes. I el de l’habitatge és una prioritat.
Hem arribat a un punt en el qual o actuem o continuem deixant que l’especulació decidisca per nosaltres. I jo crec que la política canvia vides i transforma societats. En el cas de l’habitatge, el Govern d’Espanya està treballant de forma seriosa, encara que les polítiques de vivenda estan cedides a les comunitats autònomes. Moltes d’elles, en mans del PP i Vox. En la Comunitat Valenciana estem veient com el Consell no respon a les necessitats de la ciutadania. Pérez Llorca manté Susana Camarero: la consellera que en dos anys i mig no ha construït ni una sola vivenda pública. El res absolut.
L’exemple més clar és que la Generalitat valenciana va anunciar el pla Vive com el seu projecte estrella. La realitat a la Vall és que no tenim cap notícia d’ell, tot i que hem mostrat el nostre interés i hem oferit terrenys per a fer habitatge públic. De nou, el que ens hem trobat és el res absolut. Mentre uns deixen passar el temps, posen excuses i bloquegen, els socialistes proposem un nou model. Un nou model que construïsca vivenda pública, que regule el mercat, que ajude la gent, que protegisca els treballadors i les famílies.
Amb este objectiu s’ha creat la nova empresa pública estatal Casa 47, en referència a l’article 47 de la Constitució. La novetat és que tot el que construïsca serà públic per a sempre, blindat per la llei. Amb això s’acaba el model de construir amb diners públics per a acabar, al cap d’uns anys, en mans privades que fan negoci i especulen. Els nous contractes de lloguer que signe l’empresa pública tindran garanties perquè el màxim que destine una família siga el 30% de la seua renda, amb la tranquil·litat d’un contracte estable en el temps, fora de les mans dels especuladors.
Per fer memòria: la Sareb (el conegut banco malo) no va sorgir de la mà d’un govern progressista, sinó d’un rescat encobert a les entitats financeres després de la crisi del 2008. El mercat immobiliari va caure per l’especulació i l’absència de control públic. Un altre exemple del fracàs del deixar fer, amb conseqüències dramàtiques: milers de famílies expulsades de casa seua i l’Estat assumint pèrdues multimilionàries per a salvar bancs. El risc era privat, però les pèrdues van ser públiques. Així funciona el neoliberalisme quan es trenca: socialitza els costos i privatitza els beneficis. Així guanyen els de sempre.
Ara, anys després, amb un govern liderat pel PSOE, es fa justícia social. Tot allò que es va pagar amb diners públics torna a la ciutadania. Es transferiran 45.000 vivendes i 2.400 sòls propietat del banco malo a l’Estat. Passem del model del rescat als bancs al model del rescat del dret a l’habitatge. En la Vall ens beneficiarem de 16 vivendes noves de la Sareb, que passaran a formar part del parc públic. A la nostra ciutat, l’habitatge assequible també és una demanda real. Estes 16 vivendes de la Sareb són més que habitatges: són una declaració d’intencions. I són el fruit de governs socialistes que no mirem cap a un altre costat, que actuem i que transformem. I així continuarem.
Alcaldessa de la Vall d’Uixó i vicesecretària general del PSPV-PSOE
Suscríbete para seguir leyendo
