Plenari rere plenari, anunci rere anunci, sentim els mateixos discursos sobre la sostenibilitat del model turístic que vol impulsar el Consell de Mallorca. Ara bé, darrere d’aquestes paraules hi ha accions reals o només màrqueting verd?
El conseller de Turisme del Consell, ens vol fer creure que afegint la paraula «responsable» als Estatuts de la Fundació Mallorca Turisme s’està transformant el model. Però això no és sostenibilitat, sinó que és greenwashing institucional.
Mentrestant, les decisions parlen per si soles. En el darrer patronat de la Fundació Mallorca Turisme (FMT) del passat 17 d’octubre, es va aprovar destinar més de mig milió d’euros provinents de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) a accions de promoció, comunicació i màrqueting. És a dir, fons pensats per compensar els impactes del turisme s’empren per fer més publicitat turística. Una contradicció tan greu com evident, que converteix la sostenibilitat en una paraula buida.
I mentre es parla de turisme responsable, el Consell de Mallorca contribueix ara mateix i de manera activa, a la saturació turística i a l’esgotament de la ciutadania: aprovant noves places turístiques, aixecant la moratòria de places que es trobà en vigor i permetent que el lloguer vacacional il·legal s’expandeixi sense control, fins i tot a cent metres de distància de la seu del mateix Consell. Això no és responsabilitat, és deixadesa planificada.
El Pla d’Intervenció en Àmbits Turístics (PIAT) i la Llei 3/2022, de 15 de juny sobre sostenibilitat i circularitat del turisme, aprovats amb governs progressistes al Consell i al Govern, establien de manera molt clara l’obligació de dur a terme un estudi de capacitat de càrrega turística (CCT) a tota l’Illa. Aquest instrument havia de servir per determinar fins on pot créixer Mallorca sense col·lapsar els seus recursos bàsics (aigua, energia, residus), ni expulsar als residents dels seus barris i pobles. Es fixà un termini màxim de quatre anys, és a dir, fins al 2026. Som a finals de 2025 i no hi ha res en marxa, ni calendari, ni document, ni expedient que acrediti que el Consell està complint aquesta obligació legal.
La CCT no és una teoria decorativa. És una eina concreta, que permet equilibrar el turisme amb la vida quotidiana. Però la política actual del Consell no afronta la situació, l’agreuja. No podem parlar de turisme responsable mentre es deixen sense control milers d’allotjaments il·legals, mentre s’aproven noves places, o mentre s’acudeix en àmplia comitiva a la World Travel Market (WTM) a seguir fent la mateixa promoció turística de sempre, la que ara mateix no necessita la nostra illa, almanco així no.
Mallorca ja ha superat en molts llocs el seu llindar ecològic i social: el consum d’aigua, la generació de residus, l’impossibilitat d’accés a un habitatge per als residents, i la percepció de saturació i crispació fan evident que el model actual és insostenible. Qualsevol increment de places turístiques agreuja aquesta pressió i empitjora la qualitat del destí. L’estudi de CCT no s’hauria de limitar a un informe tècnic, sinó que s’hauria de convertir en una eina permanent de governança turística, amb un sostre global de places, una distribució equilibrada per zones i mecanismes de reducció de l’oferta obsoleta. Només així podrem parlar amb rigor de sostenibilitat i no d’un simple relat publicitari.
Segons l’enquesta de l’AETIB de setembre de 2025, un 75% dels residents considera que arriben massa turistes. Aquesta dada és un senyal d’alarma. La sostenibilitat no consisteix a mantenir el creixement pintat de verd, consisteix a posar límits reals, encara que sigui complicat, s’ha d’afrontar la responsabilitat. Si el Consell de Mallorca no ho fa, ho acabarà fent la realitat: amb saturació, conflicte social i pèrdua de competitivitat del destí.
Encara som a temps a rectificar. Mallorca necessita una estratègia valenta, fonamentada en la planificació territorial, la capacitat de càrrega i el respecte al seu entorn. Perquè només hi ha una cosa pitjor a sobrepassar el límit, i és carregar-se la capacitat.
