L’audisme: discriminació contra les persones sordes / Freepik
Amb motiu de la Setmana Internacional de les Persones Sordes, la setmana passada celebrem una vegada més la força de la Comunitat Sorda, la seva llengua i la seva cultura. El lema escollit per la Federació Mundial de Persones Sordes (WFD) per al 2025 —«Sense dret a la llengua de signes no hi ha drets humans»— ens recorda que el reconeixement i la protecció de les llengües de signes són una condició imprescindible per a la igualtat.
En aquest context, resulta fonamental parlar d’un concepte clau: l’audisme.
El terme va ser encunyat el 1975 per Tom Humphries per descriure la creença que les persones oients són superiors a les persones sordes, així com les actituds, comportaments i institucions que reforcen aquesta idea. L’audisme pot ser subtil —quan s’invisibilitza la llengua de signes o es pressuposa que l’única via vàlida de comunicació és l’oral— o pot ser evident, a través de burles, exclusió laboral, educativa o social.
L’audisme no només l’exerceixen persones oients: també pot reproduir-se dins el mateix col·lectiu sord, quan s’imposen valors o comportaments propis de la majoria oient com a única manera de ser acceptat.
Per què és greu?
Perquè l’audisme nega drets bàsics com el dret a una educació bilingüe en llengua de signes, l’accés a la informació, la cultura i la participació política i el reconeixement de la identitat lingüística i cultural sorda. No és només una actitud discriminatòria: en el marc legal espanyol, l’audisme pot constituir un delicte d’odi, castigat per la legislació vigent que prohibeix qualsevol forma d’incitació a l’odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup per raó de la seva discapacitat.
El valor del treball col·lectiu a les Illes Balears
A les Illes Balears comptam amb exemples pioners i exemplars en la defensa d’aquest dret:
• La Federació de Persones Sordes de les Illes Balears (FSIB), que enguany celebra el seu 20è aniversari, ha estat motor i veu imprescindible per situar la llengua de signes a l’agenda política i social i, en col·laboració amb la UIB, imparteix cursos de llengua de signes que enforteixen la difusió i l’aprenentatge d’aquesta llengua.
• El Consell de Mallorca és una institució referent i pionera, que des de fa més de 20 anys treballa colze a colze amb les persones sordes, fa accessibles en llengua de signes tots els seus actes públics, campanyes i sessions plenàries i, a més, compta amb un servei d’interpretació en llengua de signes per a les gestions de la vida diària, amb un total de 2.312 serveis realitzats només l’any passat, garantint així una accessibilitat real i quotidiana.
Aquests dos pilars —FSIB i Consell de Mallorca— mostren que el dret a la llengua de signes no és simbòlic, sinó real i reconegut legalment.
Parlar d’audisme és parlar de drets humans. La Setmana Internacional de les Persones Sordes ha estat l’ocasió perfecta per reivindicar que la igualtat no s’aconsegueix només amb bones paraules, sinó amb fets: garantir intèrprets, accessibilitat en llengua de signes a tots els àmbits i reconèixer la riquesa d’una cultura que fa segles que resisteix el silenci imposat pel prejudici.
Perquè sense llengua de signes no hi ha drets humans. I perquè l’audisme és discriminació, i la discriminació és un delicte d’odi.
 per al 2025 —«Sense dret a la llengua de signes no hi ha drets humans»— ens recorda que el){kind=link}