Els més optimistes deuen pensar que això acaba de començar i que encara falta molt. Els realistes veuen que l’equip ja està instal·lat a la zona de descens amb uns miserables dos punts, sense guanyar un sol partit i, el que és pitjor, molt enfora d’aconseguir-ho. Tot i haver-se disputats sis jornades, el Mallorca no dona cap senyal de recuperació. Ni amb retocs a l’onze titular, ni amb rotacions, ni canvis de sistema, ni res de res. A l’equip de Jagoba Arrasate no hi ha per on agafar-lo.
La segona volta del passat campionat la va acabar amb números de descens, però en el que duim de temporada sembla que encara va a pitjor. A Sant Sebastià només vérem un equip que realment es jugava sortir de la situació complicada que tenia. La Real Societat va ser molt superior en tots els trams del partit. I ho va ser perquè tenen jugadors diferencials com Oyarzabal, Barrenechea, Brais Mendes o Take Kubo. El Mallorca no en té cap que se’ls hi assembli, aquest és el problema. És una simple qüestió de tècnica individual a disposició del conjunt, i els mallorquinistes, tot i la bona voluntat, no la tenen. Molts de jugadors no saben fer un control en condicions, ningú no es desmarca i ningú o molts pocs xuten a porta. I quan hi ha una bona acció ofensiva, no saben com resoldre-la. És el que va passar quan el marcador ja era favorable a la Real i que Mateo Joseph va tudar.
Arrasate tendrà molta feina si vol que la situació es redreci. Ahir va provar totes les combinacions possibles i res no li va sortir. Ni amb cinc defenses, ni amb quatre, i amb un o dos puntes. La creació de joc es totalment inexistent i els jugadors ja no saben que fer, a banda d’enviar pilotes al cap de Muriqi que, evidentment, no ho pot fer tot. En definitiva, el d’ahir va ser una trista repetició de molts partits amb el resultat negatiu de sempre. Dissabte un altre capítol davant l’Alabès, un partit que comença a semblar-se a una final.
Suscríbete para seguir leyendo
