El presidente del Consell, Llorenç Galmés, en una imagen de archivo / B. Ramon
És un encert que el Consell de Mallorca hagi convertit el 150è aniversari de Lo Pi de Formentor en l’eix de l’acte central de la Diada de Mallorca. L’obra de Costa i Llobera és un cant a la nostra identitat, a la força i a la persistència; a la nostra cultura i les nostres arrels. Justament per això resulta aberrant i cínic que Galmés s’hagi apropiat d’aquesta efemèride com a paral·lelisme per justificar una trajectòria erràtica de dos anys al capdavant del Consell, que s’ha caracteritzat precisament en fer allò que més ataca a la soca del Pi de Costa i Llobera: la venda dels valors, la identitat pròpia i la institucional a canvi de profit polític i personal.
Mai oblidarem que Galmés ha estat el primer president que ha obert la porta del Consell Executiu a l’extrema dreta, que el manté a la cadira i condiciona de manera descarada les seves polítiques. Una extrema dreta inhumana i racista, que ataca la nostra cultura i la unitat de la llengua catalana. Que abandera un feixisme rampant que nega el reconeixement de les víctimes de la repressió franquista, que enalteix el cop d’estat del 36 i replica les formes de la Falange.
Com podria Lo Pi de Formentor emparar tanta impostura? La memòria de Costa i Llobera, romàntic i religiós, poeta de la Renaixença, traductor al català d’Horaci i Virgili, pelegrí a Palestina i Terra Santa, no mereix aquest despropòsit.
Galmés esbossa un discurs buit, sense cap proposta concreta per afrontar els reptes que té Mallorca avui: ni habitatge, ni sostenibilitat, ni medi ambient. En el seu imaginari no hi ha sortides més enllà d’esquivar l’atenció dels problemes reals dels ciutadans, que mai són responsabilitat seva.
El darrer exemple d’aquest escapisme impropi d’un president de Mallorca el trobem en la gestió de l’arribada de joves i menors no acompanyats. Galmés reclama amb insistència recursos a l’Estat, però deixa perdre 6 milions d’euros que el Ministeri havia ofert, per què prefereix fer el boicot polític que li ordena Feijóo des de Gènova, abans que gestionar amb encert les competències que li són pròpies. El mateix es pot dir de l’obsessió malaltissa en renunciar, com Prohens, a la condonació de prop de 1.800 milions d’euros del deute que Balears manté amb l’Estat.
I és especialment lamentable posar el Pi de Formentor com a excusa que camufla un PP voraç amb el sòl rústic, urbanitzador i asfaltador, que promou una amnistia urbanística a la Serra de Tramuntana. Provoca vergonya aliena escoltar Galmés decretant el final de la saturació turística o dels embossos de trànsit com si la resta de ciutadans no veiéssim allò que passa als nostres carrers i carreteres. Parla de contenció mentre crea noves places i fracassa en la lluita contra l’allotjament il·legal. El Pi no te branques a bastament per tapar tanta falsedat.
La Diada impostada de Mallorca és una campanya de publicitat a major glòria de Galmés que ha deixat al descobert les febleses del govern insular en comptes d’enfortir el sentiment col·lectiu. La celebració de la Diada al setembre, en contra del criteri de la Universitat de les Illes Balears i dels historiadors, és una burda maniobra de manipulació política i reescriptura històrica que Galmés paga amb els recursos de tots. No ho pot fer en nom i memòria de Costa i Llobera.
El Pi de Formentor no serà mai coartada literària a una gestió inexistent que ha posat el Consell de Mallorca al servei de l’egolatria d’un sol home.
