Aquesta podria ser la síntesi de la carta que el papa Lleó XIV va enviar a la periodista peruana, Paola Ugaz.
I és que hi ha cartes que pel seu contingut (com ha dit el periodista José Manuel Vidal) i pel seu destinatari, es converteixen en referents històrics en la lluita contra els abusos a l’Església. Aquesta carta és com el full de ruta d’un pontificat decidit a lluitar contra la pederàstia (que ja va iniciar el papa Francesc) i que consisteix a passar del silenci a la tolerància zero, de la sospita a la transparència i de l’encobriment a la justícia.
El papa Lleó XIV ha escrit aquesta carta per defensar els periodistes Paola Ugaz, Pedro Salinas, Daniel Yovera i Patricia Lachira, que es van atrevir a denunciar les corrupteles, els abusos sexuals, de poder i de consciència, d’un moviment «cristià», que en realitat era una secta, anomenada «Sodalicio de Vida Cristiana».
La carta de Lleó XIV és un reconeixement explícit, clar i contundent, al treball d’aquests periodistes i per extensió, a tots els professionals de la informació, que amb la seua veu han il·luminat les zones fosques de l’Església.
En la seua carta, el papa Lleó defensa un «periodisme lliure i ètic», que «no és només un acte de justícia, sinó un deure de tots els qui desitgen una democràcia sòlida i participativa», ja que «quan es silencia un periodista, es debilita l’ànima democràtica d’un país». Per això el papa, adreçant-se als periodistes, afirma que «la lluita de vostès per la justícia, és també la lluita de l’Església».
En la seua carta, el papa Lleó reconeix que sense un periodisme lliure, independent i aconfessional, el sistema de silenci i encobriment eclesiàstic encara estaria vigent. I per això diu que «necessitem els periodistes» per tal de passar de l’encobriment dels abusos, a la tolerància zero.
La carta del papa és una exhortació al bon periodisme i a la llibertat d’expressió i un agraïment als periodistes que, en el seu treball d’investigació, han perseverat en la denúncia, malgrat que sovint van ser ignorats, desqualificats o perseguits judicialment.
El papa reconeix que sense el periodisme d’investigació, l’Església no hauria superat la vergonya que suposa l’encobriment dels abusos.
I és que els mitjans de comunicació no són enemics, com pensen alguns, sinó aliats necessaris i imprescindibles en la recerca de la justícia i de la veritat. Per això el papa Lleó afirma que «la llibertat de premsa és un bé comú irrenunciable», ja que en la seua llibertat i en la seua tasca professional, els periodistes legitimen les denúncies.
El papa demana protegir els periodistes davant represàlies i impulsar la transparència i la tolerància zero. I alhora, vol de l’Església mesures concretes i efectives per acabar amb la pederàstia.
Aquesta carta de Lleó XIV és un text valent, ja que el papa, amb l’ajuda dels periodistes, aposta per veritat i per la transparència al si de l’Església, com volia el papa Francesc.
Suscríbete para seguir leyendo
 i pel seu destinatari, es converteixen en referents històrics en la lluita contra els abusos a l’Església. Aquesta carta és com el){kind=link}