Imatge cedida per Antoni Miró.
Hi ha trajectòries artístiques que semblen dictades per una necessitat vital de comunicar, de trobar un llenguatge capaç d’expressar allò més íntim i alhora més universal. Maria del Mar Bonet, veu mediterrània per excel·lència, n’és un exemple majúscul. I ara, a la Llotja de Sant Jordi d’Alcoi, tenim l’oportunitat de descobrir-ne una altra faceta inesperada: la de pintora. L’exposició La veu a la mà, organitzada per la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant i l’Ajuntament d’Alcoi, ens obri una finestra singular al món creatiu d’una artista que ha sabut fer dialogar les arts amb naturalitat.
Bonet, nascuda a Palma el 1947, és una de les grans cantautores de la segona meitat del segle XX i dels nostres dies. Tanmateix, darrere d’aquesta veu profunda hi havia també una mà inquieta. Filla i néta de pintors, abans de decantar-se per la música va voler ser ceramista i es va formar a l’Escola Massana de Barcelona. I, encara que l’èxit com a cantant l’absorbí, mai no va deixar d’omplir llibretes d’aquarel·les i pastels. Ara, aquesta dimensió plàstica es mostra en tota la seua intensitat amb setanta-nou obres realitzades des de 1977, que ens fan viatjar per Mallorca, Eivissa, Sicília, Malta, Grècia, el Marroc, Tunísia o Cuba. Cada peça és un quadern de viatge on s’hi fixa un instant de llum i emoció: un palmerar a Tozeur, les dunes de Tagounite pintades amb terra del desert, l’ametller florit d’un casal mallorquí, la calma de Sa Calobra o les teulades de Còrdova. És com si cada aquarel·la fos una melodia fixada en color, una cançó traduïda en imatge.
No és casual que la crítica comparatista haja insistit sovint en la importància del diàleg entre les arts. Mijaíl Bachtin defensava la necessitat del diàleg permanent entre discursos per explicar la realitat, i altres teòrics com Jakobson o Didi-Huberman han remarcat la intermedialitat com a forma de coneixement. La pintura de Maria del Mar Bonet confirma aquesta teoria: no és independent de la seua música, sinó una prolongació visual d’una mateixa respiració poètica. La seua veu evoca la llum i el mar, la seua mà fixa aquells paisatges amb pinzellades espontànies. En el fons, canta i pinta alhora, i per això les seues obres tenen la força d’una cançó que es pot mirar.
El Mediterrani és l’eix vital de tot el seu univers. Bonet ha defensat sempre que la seua obra beu de les arrels compartides dels pobles de la mar: les cançons sefardites, els ritmes àrabs, la poesia occitana, les tradicions populars mallorquines. Ara, amb les pintures, això es fa visible i tangible. La Mediterrània no és sols un paisatge, és identitat, és cultura compartida, és bressol i futur. Les seues aquarel·les i pastels respiren aquesta mar petita i nostra, amb els blaus profunds, els ocres càlids i la lluminositat intensa que també impregnen les seues cançons.
És, doncs, un gran encert que siga Alcoi qui aculla aquesta mostra. La ciutat, amb la complicitat de la Càtedra Antoni Miró i de la Regidoria de Cultura, ha sabut apostar per una exposició de gran originalitat i qualitat. No sols es tracta de mostrar pintura, sinó de fer visible una experiència cultural integral: reconéixer en Bonet una creadora total i mostrar al públic com les arts es troben i dialoguen. En temps en què sovint la cultura es redueix a mer espectacle, aquesta aposta reivindica la cultura com a diàleg i com a arrel, i ho fa des d’Alcoi, ciutat que ha convertit la Llotja de Sant Jordi en un espai expositiu de primer nivell. La veu a la mà es podrà veure fins al 21 de setembre. I és més que una exposició: és una invitació a mirar amb els ulls i a oir amb el cor. Perquè en cada aquarel·la hi ha una cançó amagada, en cada imatge una melodia, en cada pinzellada una veu que continua ressonant. Maria del Mar Bonet ens ha acompanyat amb la seua música durant més de cinquanta anys i ara ens regala la seua mirada plàstica. Alcoi, generós i culte, ens ofereix l’oportunitat de descobrir-la. I això ens ha d’omplir d’orgull i de gratitud.
