Quatre anys han passat des que Roger Brugué va firmar pel Llevant i no està sent fins ara, a pocs dies que els granotes redebuten en Primera Divisió, després de tres temporades d’absència, quan l’atacant està arreplegant els fruits del seu treball, insistència i compromís pel club que no només li va permetre ser futbolista professional, sinó que també el va captivar des del primer dia. El 7, ídol i referent entre una afició que el venera i el posiciona en l’olimp d’Orriols, viu la setmana que tantes vegades va somiar i compta els dies per a complir la seua major il·lusió: jugar en l’elit vestit de blaugrana. Molts van ser els que van clamar la seua capitania al llarg de tots els racons del llevantinisme, i el vestuari, íntegrament, li va brindar un braçalet pel qual, sense ser el seu màxim objectiu, va sospirar en més d’una ocasió des del desig d’honrar-lo i respectar-lo. Ara, Brugué se sent en un núvol, conscient que el treball i l’esforç que l’han portat a la màxima categoria del futbol ha de ser superior per a mantindre’s, però posa els ulls en el passat amb la sensació que la seua obstinació és equivalent a l’oportunitat que el futbol i la vida li posen al davant.
El futbolista català és, precisament, l’únic jugador de la primera plantilla que va patir la patacada contra l’Alabés des del terreny de joc. També la va presenciar Pablo Martínez, però el seu trencament de lligament creuat anterior del genoll esquerre el març de 2023 va fer que patira el revés des d’una perspectiva diferent. Són els dos únics “supervivents” del major colp que ha patit el Llevant en la seua època moderna. No obstant això, Brugué, des d’aquell 17 de juny de 2023, ha passat per una fase de redempció que el va portar a ser “apartat” per Javi Calleja, a ser recuperat per Felipe Miñambres i a tirar d’un carro que no va arribar a bon port després de finalitzar la 23/24 fora dels sis primers classificats.
No obstant això, en la campanya 24/25 es va erigir com un dels líders per a aconseguir l’anhelat retorn a Primera. Sobretot, en la segona volta: va materialitzar l’empat contra l’Eldense en el 91’ per a creure en la remuntada, va salvar un punt contra el Tenerife sobre la botzina, va anotar un doblet a Elx per a somiar amb el retorn a l’elit i va igualar la contesa a Burgos quan faltaven cinc minuts per al 90’, quan tot semblava perdut, per a creure en un ascens que es va acabar aconseguint gràcies a l’històric golàs de Carlos Álvarez. Renovat fins a 2028, Brugué està llest per a continuar complint somnis en Primera Divisió. “La meua primera intenció sempre ha sigut quedar-me ací, ser feliç ací, triomfar ací i estem en el camí correcte. Sent que és el club de la meua vida i vull que esta història siga llarga i bonica. La gent em va agafar estima molt ràpidament, em sent molt volgut ací i em sent com en casa”, va dir als mitjans oficials del club una vegada es va oficialitzar la seua ampliació de contracte.
Suscríbete para seguir leyendo
