El foc ha cremat 39.155,13 hectàrees a tot Espanya fins al 3 d’agost, un 9 % més que en 2024, quan es van cremar, fins a eixa mateixa data, 35.603,79 hectàrees. Les dades, en tot cas, no inclouen els devastadors incendis que ara mateix estan arrasant zones de Lleó, Tarifa, Ourense i Tres Cantos (Madrid), a on ha mort un home que va ser evacuat en estat crític des d’una vivenda amb el 98 % del cos cremat. La situació és tan greu que la directora general de Protecció Civil i Emergències del Ministeri de l’Interior, Virginia Barcones, ha declarat, a les 02.00 hores d’este dimarts, la fase de preemergència, en situació operativa 1, del Pla estatal general d’emergències (PLEGEM).
Disminució del 37 % en l’última dècada
Les 39.155,13 hectàrees de 2025 són, en tot cas, un 37,1 % menys que la mitjana dels últims deu anys, quan la mitjana va ser de 62.235 hectàrees cremades entre l’1 de gener i el 3 d’agost, segons dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) arreplegades per Europa Press. És a dir, 2025 seria el quint any amb menys hectàrees cremades de l’última dècada després de 2018 (14.050,78 hectàrees), 2016 (23.931,74 hectàrees), 2020 (28.552,72 hectàrees) i 2024 (35.603,79 hectàrees). En tot cas, cal tindre en compte que estes dades no inclouen els incendis d’este últim cap de setmana, com, per exemple, el que es va originar a Yeres (Lleó), que ha obligat a desallotjar o confinar uns 800 veïns de diferents pobles i ha afectat el paratge natural de Las Médulas, patrimoni de la humanitat.
Conats
Transició Ecològica ha informat que 3.274 dels 4.735 sinistres que s’han produït han sigut conats, és a dir, han afectat menys d’una hectàrea. Dels restants, 14 han sigut grans incendis forestals, els que afecten més de 500 hectàrees. Segons l’estadística oficial, quasi el 40 % de focs s’han produït en el nord-oest del país; el 24,4 %, en el Mediterrani; el 35,27 %, en les comunitats interiors; i el 0,34 %, a Canàries.
Per tipus de vegetació, han cremat 9.371,44 hectàrees de superfície arbrada, 18.265,68 de matoll i muntanya oberta i 11.518,01 de superfície de pastures i deveses.
Juliol abrasador
La majoria d’estes hectàrees forestals es van cremar durant el mes de juliol, quan es va registrar la xifra d’incendis més alta des de març de 2023. A més, des de l’inici del mes d’agost fins ara ja s’han cremat més de 16.000 hectàrees d’arbratge. Ara bé, una anàlisi de la situació dels incendis amb més perspectiva mostra que 2025 està lluny dels rècords de 2022 i 2012 per a esta època de l’any.
La situació és, fins i tot, més greu si es comparen les dades del MITECO amb les del Sistema d’Informació Europeu d’Incendis Forestals (EFFIS). Segons este organisme internacional, el foc ja ha cremat enguany més bosc que en tot el 2024: 60.000 hectàrees abrasades en menys de huit mesos, una xifra que ja supera les 47.711 reportades pel Ministeri per a la Transició Ecològica en el seu balanç total de l’any passat.
La combinació de les altes temperatures, el vent i un bosc amb creixement vigorós de la vegetació i poca prevenció durant la resta de l’any s’ha convertit, segons els experts, en el còctel perfecte per a alimentar els incendis forestals, que, en moltes ocasions, tenen darrere una mà humana, siga per provocació directa o negligència.
Suscríbete para seguir leyendo
