Hi ha silencis que són una presa de posició. I l’absència del president de l’IMAS a la reunió convocada pel Ministeri d’Infància i Joventut per abordar el repartiment solidari de nens, nenes i adolescents migrants no acompanyats (NNAMNA) és un d’aquests silencis que fa mal. Fa mal perquè no és una qüestió de protocol, sinó de drets humans. Perquè deixar la cadira buida davant una emergència humanitària és abandonar el compromís institucional amb la protecció dels més vulnerables.
L’Estat planteja un repartiment coordinat i solidari entre comunitats autònomes per donar resposta a la situació límit que viuen territoris com Canàries. És una qüestió de responsabilitat compartida. D’infància. De dignitat col·lectiva. I, en canvi, el Consell de Mallorca, que inicialment havia confirmat la seva assistència, va optar per no comparèixer. Un gest inacceptable.
Encara més greu és la justificació de fons: complir les condicions imposades per VOX per aprovar els pressuposts de la CCAA. Entre aquestes exigències hi havia, precisament, el rebuig a acollir NNAMNA, el veto a incrementar els recursos destinats a la seva atenció i el retall de les ajudes públiques a entitats que treballen amb persones migrades. I ara començam a veure com aquestes exigències es materialitzen. Avui és una cadira buida. Demà, pot ser un infant sense acollida.
El president de l’IMAS ha renunciat a una responsabilitat institucional que no és optativa. Protegir la infància —tota la infància, sigui quin sigui el seu origen— és una obligació legal, moral i ètica. No és una opció subjecta a pactes polítics. Qui no entén això, no pot presidir la institució insular amb més competències en matèria social. Per això, des del Grup Socialista ho diem amb claredat: l’IMAS no mereix un president inhumà. Guillermo Sánchez no pot seguir ni un minut més al càrrec dels serveis socials de Mallorca, per que ha demostrat que li interessa molt més salvar la seva cadira, la de Galmés i Prohens, que la vida dels joves i infants migrants.
La decisió de no assistir a una reunió de coordinació estatal és més que un desaire. És una renúncia explícita a fer política útil. És deixar de fer allò que toca fer: coordinar, col·laborar, aportar recursos, garantir drets. El Consell s’ha alineat amb una estratègia d’exclusió impulsada per l’extrema dreta, trencant amb el consens històric en polítiques d’acollida que sempre havia defensat Mallorca com a terra d’acollida, compromesa i solidària.
Ens preocupa profundament quines seran les pròximes passes d’un executiu que sembla disposat a sacrificar la infància per satisfer acords polítics vergonyants. I més encara quan aquesta deriva se sosté sobre discursos de por, estigmatització i deshumanització.
Per això, exigim al Govern de les Illes Balears i al Consell de Mallorca que rectifiquin. Que compleixin la seva obligació de garantir els drets dels infants. Que deixin de banda la submissió ideològica i tornin a posar les persones al centre. L’Estatut d’Autonomia i la Convenció sobre els Drets de l’Infant no entenen de fronteres ni de color de pell. Els drets són universals.
Mallorca no pot renunciar a la seva tradició de solidaritat. No pot normalitzar l’exclusió ni desdibuixar la línia entre el que és legal i el que és just. Necessitam institucions que estiguin a l’altura de la seva gent. Necessitam governants amb humanitat, no gestors de despropòsits.
Des del Grup Socialista continuarem denunciant cada passa enrere en matèria de drets. No permetrem que el Consell es posi al servei de discursos d’odi. Continuarem defensant una política social que posi per davant els infants, la dignitat i la justícia.
Perquè sí, la política pot ser una eina per construir ponts. Però també pot ser una eina per aixecar murs. I davant aquesta disjuntiva, nosaltres ho tenim clar: sempre triarem cuidar, acollir i protegir. Sempre triarem ser humans.
