La notícia no té ni un mes, va eixir als mitjans al 18 de juny passat, i és molt probable que ni la recorden, perquè en poques hores va deixar de tindre ressò en els mitjans i les xarxes socials. Era com si passés sense pena ni glòria, però la brutalitat de la notícia em va glaçar la sang.
La realitat és que fa menys d’un mes s’alliberaven a 160 dones obligades a exercir la prostitució. Si el fet que una dona siga prostituïda és inadmissible, 160 és una xifra terrible. I no, els fets no van ocórrer en un país llunyà amb un règim poc garantista amb els drets humans. Els fets ocorrien ací, a València i a Alacant, que és on es va desarticular la xarxa de proxenetes, i a la nostra ciutat, Castelló, on es van registrar diversos habitatges.
Escàndol
160 dones retingudes i prostituïdes no poden aparéixer en un retall de periòdic, sense que aquesta notícia genere el més xicotet debat. Hauria d’haver sigut un escàndol i ocupar primeres planes. Però el silenci amb què s’accepta és esfereïdor. Perquè si hi ha 160 dones esclavitzades, és perquè hi ha centenars d’homes com els que ens creuem al carrer, amb els que parlem al bar o al treball, que consumeixen prostitució. És a dir, que paguen per abusar sexualment de dones esclavitzades, obligades a oferir els serveis que ells requerixen i mal paguen.
Els homes hem d’entendre, d’una vegada per totes, que darrere dels llums de la carretera s’amaga una realitat esfereïdora: l’explotació sexual de les dones. Sí, els puters són homes, i no podem continuar mirant cap a una altra banda. No podem ser còmplices silenciosos d’aquesta violència normalitzada i institucionalitzada. Cal que trenquem per fi el silenci davant una de les formes més cruels de dominació i desigualtat.
Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló
